Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Bétera-Castelló-Bétera

Anit vam ser a Castelló. Un viatge curt, com de venir a berenar, i cap a casa: la nostra colla tenia guàrdia a l’ateneubétera: carnestoltes, amb la colla Xe quina burrà, música en directe, un sopar entre amics i coneguts, la casa plena, i festota d’envergadura.
Però Castelló ens va acollir primer, en aquella plaça: arribem a l’hora de l’eixida, ens acostem fins al cap de la mani i retratem això i allò: de primer no n’érem gaires, però després ja arriben els milers que esperàvem: el primer aniversari sense TV3 al País Valencià manté una lluita reivindicativa de qualitat, sòlida, no tan nombrosa com esperàvem, però som en una ciutat dura, plaça forta de la corrupció malaltissa del pp, i els que som en som prou pre revindicar-nos, davant de centenars de persones que ens observen atònits: qui són aquests valencians que passegen pels nostres carrers?, es demanen. Home, som valencians com vosaltres, i hem vingut per salvar-vos els mots, els carrers, la identitat, i l’única TV que atén la llengua amb una certa qualitat, mínima. Quan arribem a la plaça de l’Ajuntament, Vicent Pitarch ja llegeix el parlament en favor de rebre TV3 a tot el país: n’hi ha molts valencians que no l’escolten, molts valencians de Castelló, però també n’hi ha molts catalans de Barcelona, de Lleida, que no l’escolten, aquest missatge del professor Pitarch. De vegades, ni la mateixa TV3 no escolta aquest clam dels valencians en favor de tot el país. Ens trobem uns quants amics del Camp de Túria, de Llíria, de Benaguasil, d’Algemesí, de Picanya… Tornem cap a Bétera, a sopar. Entrepans de llom amb pimentó (pebrots), en unes hores de festa carnestolesca sembla que oblidem que som sense senyal, fa un any exactament que ens van desconnectar, com si no passés res. Veritablement, la ruïna cultural i xenòfoba amb la qual actua el pp, en l’època Camps i en l’època Fabra, és patètica, d’empobriment moral i ètic.
És com entenen la democràcia els partits espanols que govenen els valencians fa massa temps. Perquè els valencians, malgrat els cinquanta anys de Nosaltres, encara no hem fet la majoria d’edat. Ni a Castelló, ni a València, ni a Barcelona.



  1. La forma com entenen la democràcia al PP valencià va veient-se més clara, dia a dia. Amb cada nova càrrega policial contra els joves van diguent-nos “Ací manem nosaltres, que per a això obtinguérem una àmplia majoria democràtica obtinguda legalment a les urnes”. Ah, la legalitat… argument esgrimit per a tantes coses. Pero que hi ha d’aquella altra paraula, legitimitat, encara que sone paregut, ni de lluny significa el mateix! La protesta dels estudiants del Vives es legítima. Justa, a més. Cabal: no es pot fer classes amb els 2 ºC de l’ona de fred siberià, tapats amb mantes… Pero no, ningú ha enviat un negociador, ningú ha eixit demanant disculpes pels robatoris, perquè han permés que això passes. Ningú ha dit: això ho arreglem, que són mínims. NO. Han soltat els gossos, han cruixit tants joves com han pogut. Erro! Cada jove té dos pares, quatre iaios, molta família i amics que, fins i tot encara que discrepen de les maneres (tallar un carrer, 10 min a final del matí), més rebutgen veure els seus fills colpejats, atemorits, plorant, sagnant… Una part de la societat està rabiosa; una altra perplexa. Ningú no està satisfet amb l’actuació: tenien 100 joves protestant i ara tenen mil. Torpes!

Respon a Paco Raga Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de sense senyal per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent