Els bous de carrer han tornat a bétera, un any més. Aquesta vegada, com l’última vegada, amb una càrrega de simbologia que el jovent, i els organitzadors, no s’estan d’ensenyar, al contrari: han omplert aquell espai de banderes espanyoles, perquè la gent no puga equivocar de quina cosa va la festa, la dels bous o fins i tot qualsevol festa al poble, a mans d’una submissió acrítica: perquè no és gratuït ni anecdòtic que, en els bous, com en la festa popular organitzada pels majorals, a casals o barracots, les banderes espanyoles lluesquen com una marca que va repetint-se, que una part del jovent identifica de pròpia, almenys aquests joves que passen per organitzadors d’això i d’allò, per ells sense fer política, com els franquistes abans o ara.
També caldria dir que, n’hi ha joves, molts, que no els agrada aquella fila que fa la festa, però calla, o aguanta, o no diu res, per no pifiar-la entre amics. Però sense por de xafar moll, els que han plantat la bandera en són menys, però sembla que en són més.
Però anem a pams, doncs, amb aquest pixar alt que voldrien els espavilats, per esquitxar terreny i fer-ne bufa del sentit valencià.
Aquests joves de la bandera no són ignorants, del tot no ho són: han de saber que després de vuit-nou mesos de la gota freda, que ells sabran que vam patir milers de valencians, espanya ens ha ajudat una bona merda damunt el plat: comproveu-ho baixant a l’Horta Sud cada dia, o passeu per la Ribera, o pugeu als Serrans o a la Foia de Bunyol… Regireu els polígons, els accessos, el metro, que vuit mesos després encara no arriba de cap a cap, ves si el desastre, el robatori espanyol i la ineficàcia del que representa la bandera en el barracot o a la plaça de bous és grossa i de vòmit.
Aquells espanyols que cada any ens roben els impostos -vull dir que se’ls queden tots-, i després ens en passen una part -la que ells consideren prudent —casualment és la més petita de tota aquella espanya que diuen els joves abraçar, sinyors del bou de bétera… Doncs amb això dels diners públics que ens retorna espanya (diners que no oblideu que eren nostres) passem pena i tenim que tenim: feines precàries, fer de repartidors, pidolar serveis, cues a sanitat, escoles sense recursos, i també de resultat enviar els vostres títols universitaris a dormir als torils, perquè el futur que teniu no correspon amb l’esforç esmerçat a l’estudi. És el preu de la bandera, o com dirien a madrit: haver estudiat més, valencians.
Els espanyols, aquells que els nostres joves acaben per adorar, joves per una altra banda de qualsevol espectre polític o apolític (de vox a psoe i sumar) no han fet ni un sol pont nou on la gota freda no en va deixar ni el rastre; aquells representants de la bandera espanyola no han mogut ni un dit pels valencians, que hem patit una destrucció històrica, irracional, irresponsable. Ni un de sol. I mentre tot això ens passa per desgraciats (!), les inversions a madrit-espanya són més altes i grosses cada vegada, cada any sense excepció: passe que passe a valència, ells inverteixen allà: en canvi que ací a València les cues cada matí, vuit mesos després de la Gota, són infernals. Cada dia. A la ruïna de petites empreses, de comerços, de petits propietaris que han hagut d’abaixar els braços, envieu-los els vostres millors desitjos, i una bandera de franc.
A Madrit madrit, on la bandera dels bouers de bétera té sentit d’espoli, penseu que aguantarien la burla i el greuge tant de temps?, farien cues quilomètriques cada dia durant mesos i mesos (que no dure anys!), es deixarien enganyar per infrastructures de pena?, trens i carreteres de merda?, camps abandonats o feines de misèria?, només perquè ells puguen viure de luxe, ells allà, mentre nosaltres ací continuem patint el desficaci d’una hisenda segrestada (els impostos per ells, el miserable retorn per a nosaltres…), això sí, en canvi del nostre silenci valencià, i la festa de banderes allà, a l’albereda.
Els 228 morts de la dana, benvolguts joves, són una irresponsabilitat del pp i el seu president -jo afegiria també el psoe, és clar-, com ho és també molt irresponsable el silenci vostre que s’allargassa en el temps, o la submissió a banderes que representen, física i moralment, una burla als nostres drets de valencians, un insult a la dignitat de tantes famílies com pateixen menyspreu, per allò que ha passat i passa.
I ara ja podeu traure l’altre vaqueta, va!