Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 9 de gener de 2008

Beauvoir (Simone)

Érem joves, més innocents que no ens pensàvem; confiàvem a canviar el món, a capgirar-lo, de cul per avall si calia, de tan atrevits com eixíem de casa. En realitat, féiem poc de forat. Un senyal petit i, potser, ja exagere. Les amigues eren feministes, gairebé totes convençudes del que feien, del que cridaven, de tant que els costava d’anar guanyant espais i drets, que a la vegada nosaltres també guanyàvem. Ens feien comprar llibres i debatre, llibres infantils de l’Adela Turin, llibres d’adults, de Virgínia Woolf de cambra pròpia, de Carme Riera, de Montserrat Roig i Margaret Mead, de Marcela Serrano; cercàvem i regiràvem llibreries i prestatges amagats: Rochefort, Duras, Yourcenar, fins i tot visitàvem la llibreria especialitzada de València. En català no n’hi havia gaire res. Tot era poc, de tant com volíem posar-nos al dia, pel temps perdut, pels anys de silenci, per la manca de formació, perquè encara si hi participaves gaire ho havies de fer amb compte, amb molt de respecte. La musa, sens dubte, al capdamunt de tot, era Simone de Beauvoir, mestra per la litúrgia que representava, amb aquell turbant al cap, que ja representava una estètica diferent, de combat, la mateixa vellesa que ella es va escriure, ser qui era, ser on era, anar amb qui anava, sense representar l’ombra de res ni de ningú, sempre ella mateixa. En tot allò, jo preferia els Mandarins, un convençut sens dubte, perquè aquell llibre en va atrapar, més que no els assajos: encara guarde tants records grats d’aquella lectura, malgrat que en recorde ben poc el contingut. Veig fotografiada l’època, l’escena, el perquè d’un temps d’aquell llibre, malgrat el llibre mateix. Temps d’aprendre, sens dubte. D’agraïment.
Fa cent anys que va nàixer l’autora del segon sexe. Alguns articles, fins i tot, ja volen trencar-nos el mite. Però, ai, com m’agrada la cerimònia, aquell temps d’aquella dona. Simone de Beauvoir. Una cerimònia d’adéu.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent