Ulisses20

Bétera, el camp de túria

‘Bateguem d’emoció, no tingueu por’

EMOCIÓ. Sens dubte que és un líder, Xavi Sarrià, per això que vull començar l’apunt d’aquesta nit amb una combinatòria de dues frases manllevades: bateguem d’emoció, quinze anys després, així que canteu amb nosaltres: No estàs sol, no tingues por!, per començar-vos a explicar una història d’històries, reunides avui al teatre Tívoli de Burjassot, el poble del gran poeta Vicent Andrés Estellés (els catalans del nord hauríeu de llegir més) i de Guillem Agulló, entre més persones d’aquesta població emblemàtica, de sitges i de dues estacions de trenet.
Commemorem els quinze anys de la mort del jove Guillem Agulló, assassinat pel feixisme valencià, i commemorem el record d’altres persones que van patir aquell llast de dictadura, i de postres una falsa transició cap a una democràcia tan prima com inconsistent. La recuperació de la memòria històrica, el reconeixement als republicans assassinats a València, colgats en l’anonimat, que encara ara clamen com pot la desmemòria i el silenci acarnissar-se sobre la vergonya d’aquesta manera.

RÀBIA. ‘Mare, ací n’hi ha una dona.’ Exclamava la xiqueta a la seua mare mentre estirava la faldilla de la dona, l’única, entre el munt d’afussellats al cementeri de Paterna. ‘Calla i ajuda’ns  a trobar ton pare’. La família havia entrat per la part de  darrere, des de la muntanya, per evitar les portes principals vigilades pels feixistes. Havien baixat a l’estació del trenet de Paterna i havien creuat les coves. Algú les havia avisades que havien afussellat el pare en aquell cementeri. En aquell munt de cadàvers, n’hi havia més de quaranta, diu el documental, la xiqueta solament que es preocupava d’estirar la faldilla d’aquella dona morta, l’única d’aquell munt. A Paterna van ser afussellades milers de persones, moltes de les quals encara són en l’oblit, en la desmemòria. Aquesta és la modèlica transició pactada pels prohoms de la constitució espanyola, una veritable prostitució política de fer passar per democràcia una dictadura vestida a base de garrotades i víctimes d’un mateix cantó, d’això els valencians en sabem l’ou. La millor de les constitucions possibles, deien no pocs progres del socialisme, per justificar la seua rendició.
Com diu l’expresident italià Cossiga, un cas, l’espanyol i el valencià, com no es coneixerà mai a Europa, per com s’ha tapat, encobert i amagat per la dreta i per l’esquerra oficialista la història dels perdedors.
‘Reparació, cridava Empar Salvador al teatre Tívoli: veritat i justícia, perquè explicaré els fets reals com van passar, i n’hi haurà que dirà que els invente.

CARA Z. Com és que un acte d’aquest calibre, el 33, no demane la TV3, el 33, no baixa expressament a València, a Burjassot, amb un equip de càmeres, amb un parell de periodistes de debò, i en fa un document imprescindible? Com és que ens passa tot de documents de l’Europa de l’ESt, de l’Europa del centre, de l’Àfrica, d’Amèrica, i encara de més aprop, centenars i centenars de documentals, i un moment històric com el d’avui se n’oblida completament al servei de qui és, la TV pública dels catalans i els valencians?
Benvolguda Mònica Terribes, això d’avui a Burjassot és present històric, és el nostre país, que és el seu país, i és tan principal o més que allò que va passar fa cinquanta anys a Alemany o a França. I vosté, aquesta nit, ja ho podrà excusar, és com si estigués rascant-se el nas en un desquefer de ximpleries.
No li val a ser bona periodista, solament, bona dona, cal aparentar-ho també. I això d’avui, sense la Corporació, és un error garrafal, que espere no haja sigut premeditat, que no té excusa. Li ho repetesc. Vostés potser eren amb l’Humet, no ho sé, però ací baix n’hi havia trenta músics de molta volada, periodistes Off-festival, i altres protagonistes de la història que mereixen una mínima atenció dels mitjans professionals. Almenys, suposem, dels mitjans que no són totalment alienats, encara.

FUTUR. ‘Estem en contra dels que estan en contra que nosaltres estiguem en contra.’ Enhorabona als organitzadors d’un acte tan arrodonit, de molt nivell, i tan carregat d’emoció i de significat. Com explicava la Gossa Sorda, els joves que avui ens escolten són la generació de la victòria. Tenim una societat civil, de joves entusiastes, que adoben productes molt acurats. Aquest és el millor goig. Aquesta nit tots érem Guillems.



  1. Coincidisc amb tu, Albert, que és imperdonable, que un document històric com el que es va donar ahir a Burjassot, no haja quedat enregistrat per les càmeres de TV3, la nostra, aquella per la qual lluitem els valencians que anit ens aplegàvem al teatre Tívoli, per poder seguir veient les seues emissions.
    D’altra banda destacar totes les emocions viscudes anit. Gran nit antifeixista que denota que hi ha vida, …
  2. Anit, com cada nit, vaig sintonitzar TV3 i el 33. A TV3 pel·lícula, al 33 documental sobre la presa de Berlín per part dels soviètics. El documental sobre les dictadures i el processos democràtics i de recuperació de la memòria a diferents estats europeus, americans i africans a què has al·ludit el vaig veure. Quan tocà el cas “espanyol” em vaig quedar molt decebut, per curt i per poc rigorós i profund, passà gairebé de puntets, sense molestar.
    Quan la Mònica Terribas presentava “La nit al día” em semblava una bona periodista que posava contra les cordes qualsevol polític. Ara, a la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, m’ha decebut. TV3 és ara una televisió autonòmica més, dins el marc referencial espanyol, on se’ns deixa la valencians invisibles. Sols apareixem a l’informació de l’oratge durant uns pocs segons. Trist i decebedor. De Canal 9 no cal parlar-ne.
    Decebut estic també amb l’actuació estelar de Baltasar Garzón i de la esbiaixada i frustrant Llei de la Memòria Històrica.  Un germà de la meva iaia fou assassinat contra les parets del cementiri de Llíria, després de mil vexacions i maltractes. Era menor d’edat i el matàren pel fet d’haver donat el seu testimoni a un judici durant la república. Assassinat per dir la veritat davant un jutge. Allà resta, encolgat amb altres més, sense saber ni poder fer res.

Respon a delsud Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent