Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Báraka, l’Orquestra àrab.

Encara estic desvanit. Intranquil. Amb aquell moviment seductor de Mohammad Bout Ayoub. Ara mateix tinc als auriculars aqueix magnífic disc de l’Orquestra àrab de Barcelona. Entre les dues cançons, la dama de Chaouen i la dama d’Aragó, et roben el cor, aquestes veus, així que el concert de Llíria tan recent i aquesta compra al final de tot plegat encara em té robada la son, que no em deixa estar.
Ahir encara no vaig poder fer ai, i fins a la nit que vam posar-nos a la faena de nou, per explicar què va passar al Pla de l’Arc, amb unes imatges i unes quantes paraules. Com que de bon principi pensàvem perdre els xavos, perquè la xaveta fa molt que ens l’han feta pèrdre uns quants amics, cristians vells, em vaig deixar els diners en discos, i això que no sé si hi havia l’últim de Miquel, el de versions (hi era?), avui ja he anat regalant uns quants discos del Pep a l’escola, d’aquells que el Jordi explica tan bé com elabora a mà la caixa, la impressió, el llibret que enfaixa Natzarí… Vaig explicant tot això sense solta ni ordre per veure si m’agafa son, al ritme d’aqueixa mestria que és Báraka, segns explica Mohamed Soulimane, un altre crac de la música i del discurs, això és tenir Báraka: els rerefons amb màgia, els paisatges que ens commouen, ésser humans que tenen ben poc i ho donen tot… Aquest músics de dissabte, que ens roben l’ànima, com voleu que dormim encara.



  1. Sí, perquè l’altra nit a Llíria no et vaig trobar en acabar.

    Sobre “allò” tan sols et diré el comentari de l’amic amb el què estava -vell comunista d’orige andalús encara que ben arrelat ací i reciclat a i per a ATTAC- em va dir: “ara ja podrem dir que nosaltres varem estar a Woodstock”. Em va fer gràcia el comentari i crec que,  a més, és adient.

    Doncs anem al tema. Vaig veure càmeres de video per allí i al teu blog he vist que la gent de TV3 (qui, si no…) estava present, no?. Doncs bé, MATARIA PER TINDRE EL VIDEO DE LA NIT!!!!…

    I això per dues raons, una per poder gaudir-ne cada cop que em trobe una mica “depre” i l’altra perquè una de les coses que faig és un programa de música a Ràdio Klara, on pose jazz i músiques poc freqüents a les ràdios “estàndar”, i el que es va escoltar a Llíria encaixa perfectament a la línia del programa, què és la de difondre les músiques que no s’escolten normalment per obrir les oïdes de la gent a nous camins. De fet el programa es diu “Els camins de la música”

    M’agradaria saber si es pot aconseguir el video i t’agraïria que em contactares, enviant-me el teu telèfon al correu electrònic que hi ha a aquest missatge (no m’agrada donar el telèfon de forma pública) i jo et trucaria per parlar-ne.

    UNA FORTA ABRAÇADA CÒMPLICE PER A TU, LA GENT QUE HO VA FER POSSIBLE I ELS AMICS I AMIGUES DE LA INOBLIDABLE GAVINA

    Enric Pastor

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent