Aterrar la llengua
«El pp contra el 9 d’Octubre (2)»
Portem uns dies ben divertits, els valencians, que semblen com els dies de vi i roses, vi i llengua, vi i jo ja no sé què més, quina cosa voldria dir per dir que, els valencians, davant el 9 d’Octubre ja ens podem espavilar. Els valencians i la llengua, vet ací el calvari que ens fan passar els passarells del pp. Els valencians sense llengua, n’és el propòsit. I per això va anys que atien el foc amb l’objectiu del genocidi. Ep, a València ja no ens podeu dir exagerats, ni alarmistes. A València vivim el gueto polonés, pel que fa a la llengua. Sense embuts. Una cacera creminal com no patíem des dels primers anys de la dictadura. És veritat que n’hi ha segons quins reductes que alenen, quins?, però si fa no fa som en aquella època! Perquè el pp s’ha obsedit en el genocidi lingüístic contra els valencians, que ells saben que és contra el català, sense embuts, ací i a les Illes. I el TC, aquesta vegada, no ha actuat, no actuarà. De cap manera.
Semblarà que ens repetim, però cada dia que obriu els ulls, cada maleït dia de tristor o de joia que els obriu, els valencians tenim prohibits els mitjans. Us imagineu que un valencià pogués prohibir tots els mitjans en l’altra llengua, a Extremadura, a Toledo, a Madrid, a Salamanca, a Conca? Que pogués i ho volgués fer? Què passaria? Sí, què passaria si això ocorregués unes hores, uns dies… No el temps que ja portem nosaltres, això és impensable. Què dirien els tarambanes del TC? I Cospedal i l’altra, la més petita, no diuen que ningú no pot saltar-se la llei, com és que el pp valencià i l’espanol se salta la llei d’Ús del valencià, i el mateix estatut d’autonomia valencià, que diuen clarament que es vetlarà per la defensa de la llengua minoritzada? Com diu Carme Junyent en aquella contundent entrevista a Vilaweb, no voler aprendre una llengua és anar contra el coneixement, i vet ací que ja ha saltat el conill. Contra el coneixment, veges qui ens guia si ells o l’església o tots dos i no sé quina cosa fóra pitjor. Almenys a València, que els beneixen els abusos i els obusos, els bisbes.
El pp és contra la llengua i contra el 9 d’Octubre, i per disfressar-ho inventa còctels i partys amb pastissets, regals i premis. No premiaran Escola Valenciana, una institució que defensa aferrissadament la llengua i l’escola, o els actors valencians, o els músics, no, no, sempre troben qualque torpall, o ruc o franctirador contra nostre. Sempre.
El mateix president Fabra que voldrà festejar dijous el dia dels valencians manté la prohibició de TV3, va decidir de tancar Canal9 i qualsevol ràdio que pogués fer pudor a la llengua dels valencians. Tot solet contra el perill de la llengua, la dels valencians. Matemàticament, els valencians ens hem quedat sense mitjans amb llengua pròpia. Ni l’església redemptora, ni els tribunals, ni la guàrdia civil, cap d’aquestes bandes o colles oficials que campen en aquest petit territori espanyolitzat no ha alçat ni un pèl per clamar contra els creminals lingüístics.
Ara és l’atac ferotge a l’escola en forma de decrets de llengües que atempten de nou contra una de sola. Ho explica Vicent Moreno a VilawebOntinyent: cada dia que passa, els valencians perdem, els xiquets perden, amb aquest setge embafós contra la identitat, aquesta persecució d’infàmia. La cirereta va eixir publicada la setmana passada: en uns anys, no quedarà gairebé ningú que parle valencià: la substitució haurà sigut un èxit, al País Valencià. I gairebé que semblarà legal, que semblarà que ho hem demanat els valencians: sí, sí, robeu-nos, mateu-nos si cal, gairebé, que hom creuria que els valencians es mereixien aital sort. Ves fins on arriba la mala llet i la conxorxa ordida per aquests malparits del pp que governen València des de l’odi al coneixement, i a la llengua.
L’objectiu és aterrar la llengua, i prou que ho van aconseguint. Entre els joves, que els segueixen el joc genocida inconscientment. Entre els xiquets, incapaços d’aguantar la llengua de l’aula en el moment lúdic del pati, perquè ja no l’escolten enlloc, ni als mitjans, ni als seus referents i models, ni al carrer… la substitució, el genocidi perpetrat a València és un fet, una agonia ràpida que aquesta ment preclara de la professora Junyent explica tan bé, tan bèstia, tan cruament i directa.
Demà, despúsdemà, fins al 9 d’Octubre si cal, qualsevol escola del País Valencià, dels Països Catalans, no ha de deixar passar l’ocasió: escolteu aquesta dona, no fem tard. Sols no aturarem la mala fel d’una generació de polítics tan mediocres com estúpids.
Feu que els joves dels instituts de secundària, de batxiller, de cicles, escolten aquesta entrevista i en parlen. Que en parlen en valencià tant si com no, però que en parlen.
I potser encara tenia aquella esperança…
I aquesta, que explica el Sarrià