Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Ateneu amb havaneres

‘Ateneu amb Havaneres’ és un llibre d’Alejandro Campillo. L’ha subtitulat ‘Bétera, gent amable’. Així que no serem nosaltres qui li traurem la idea de l’amabilitat dels veïns, perquè de segur que té motius, ell, per definir-nos així…, que fins i tot condescendentment no tindrà raó?
 Però qui és Alejandro Campillo? Com és que ha fet un llibre sobre l’Ateneu, i sobre Bétera?

L’home és de Gandia, i assegura que fa temps que viu a Bétera: un dia es deixà caure per l’Ateneu i, redell, ja tenim un llibre que en parla molt i bé, d’allò que es cou en aquest espai tan republicà: «No sabem si hi ha Reis Mags en l’Ateneu, però aquell dia ens van regalar la seua màgia.»
—El meu nom és Alejandro (Alexandre). En grec vol dir ‘l’amic dels homes’

Jo em permetré de traduir-li el nom: Alexandre escriu. I ho fa bé. Acaba de publicar-se un llibre breu, un quadernet de relats sobre la seua vida a Bétera, al carrer Llarg, a la plaça del Mercat, sobre allò que passa dins i fora de l’Ateneu, barrejat amb uns pensaments d’un home solitari, especial, que ha descabdellat no pocs secrets d’aquests vilatans que, segons explica, han permés que el poble cresca a voluntat amb desmesura. Llinatges, encisos, carrers, música o cinema, muixerangues, converses en un corral que descabdella amb frases curtes, i unes imatges que de colp són poètiques, o peguen en pedra, o ens calen l’ennuig i la mala llet dels que de colp no som tan amables com diu.

-Bétera és l’alfàbega, eixa olor que disloca, acompanya i sempre suggereix una terrasa d’interior.

Entre més converses passa Ciceró, passa Fuster i Estellés, Marx o els germans Dénia, els músics…, viatgem a l’Acròpolis, París o Nova York. Però essencialment, som a Bétera. Som a Bétera fins i tot quan viatgem. Quan llegim aquesta joieta encara per polir. L’estació, Gascon Sirera, el castell, el Calvari, i els forns, ah, els forns, quin deliri…

Aquesta nit mateix, en acabant de sopar, ja proposàvem que Dídac i les muses del taller d’interpretació puguen llegir des del teatre, aquest cant o oda, més que no havaneres, en favor de l’amabilitat dels ateneus:

«Totes estes reflexions culinàries i medicinals vénen al cas i són d’agrair, no ja per a recordar-les, sinó per a explicar i aclarir que a l’Ateneu de Bétera les persones es cuiden i també cuiden dels seus fills.»

Tret d’uns quants detalls de correcció que millorarem en una segona edició, Alexandre és un home de principis ferms: tenim una lectura de molt interés per unes quantes setmanes. No sé jo si l’amabilitat dels veïns de Bétera arriba tan alta. Tan alta com va la lluna, que canta magníficament un dels coneguts de l’autor.

—Alexandre, llavors tu ets pobre? —li va etzibar una xiqueta de Bétera, amable sens dubte, perquè el llibre no pot mentir… Em vaig quedar amb el gest congelat, i li vaig dir: —Sí, però no del tot.
Sort que en aquell moment la mare començava a cridar-la per sopar.

(continuarà)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de ateneu_bétera per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent