Ulisses20

«Al final de la nit agafes la bicicleta i vas disparat a la plaça del Mercat, saludes els que entren i ixen de l’Ateneu, et congratules que estiguen sopant tots dins, un sopar familiar, i et quedes hipnotitzat mirant la font multicolor de la plaça, amb glopades d’aire fresc, pur.
—Visquen les nits primaverals de Bétera, visquen els seus termes, els seus carrers, els seus malnoms: pato, noi, quinzet, canonge, gori, conill, puro, sucrer, coleros, capone, basílio, faixero, pallaes, trenco, petana, pansaro, ramiro, pixolo, orelleta, caragola, la francesa, carabassí, quirres, xufa, la bajoca, pollastre, puríssimo, raspó, rullo, tórtola, gallina, sardino, pocarisa, ninot i tota la bona gent!, i visca la MaredeDéu d’Agost i Sant Roc, i el confeti a tot arreu! I aparcar aquest insistent mal de cap i aquest mal dormir per a poder somiar despert.»
  Ateneu amb havaneres, d’Alejandro Campillo

Hui que sóc lluny del poble, d’estatge amb els xiquets de l’escola, em repasse el llibre d’aquest home estrany, singular, amb aquest cant en favor dels homes i les dones del poble, llinatges i malnoms, d’una història que apenes si hem tingut temps de mirar-nos, de saber-nos, enmig de lladres que fa centenars d’anys que ens han manllevat identitats, paisatges, llengua i dignitat…

Què pot entendre aquell dissortat de menistre, que vol obligar l’escola dels valencians a renunciar completament a ser qui som… Malnascut, senyor Wert, és l’afalac més dolç que puc regalar-li, quan vosté tracta d’esborrar-nos, de prendre’ns l’ànima amb l’excusa de la mentida.

Com que ja no som ignorants, ni messells ni poregosos, cada atac que perpetren el tornem multiplicat. La universitat ens avala —té més criteri científic que vosté i els seus—, i les famílies ja saben sobradament qui ha ordit corrupció i lladrocini econòmic i moral. Entre el retorn al franquisme escolar i el viatge a Finlàndia, no tenim dubte en la tria.