Assetjar l’escola [by the PP]
Ahir ‘El mundo’ va publicar que Diego Gómez havia sigut expedientat per absentar-se del treball. Fins i tot, la redactora (!) ressaltava el fet sobre lletres més grosses: “La Conselleria obrí una investigació per l’incomplimet repetit d’horaris”. Mecaguen la pena negra, Noa, la femme redactora, si n’hi ha cap mestre que fa un fart d’hores de treball de tot tipus, són aquests que es dediquen a dirigir, coordinar i animar escolavalenciana, així que si vols ser periodista, Noa, informa’t abans de publicar cap barbaritat. I si el que vols és contribuir a embrutir la informació, fer falses acusacions contra persones i contra institucions de tan de prestigi, la patologia no és nova, ni innocent dins el periodisme valencià. Posa’t a la cua.
Quan em vaig comprar l’IPAD, allà a Katuin, volien pagar-me amb la gratuïtat d’una subscripció anual a El Mundo del siglo XXI. Com que la vaig refusar tres vegades, com l’apòstol, allà se’n feien creus, i n’hi havia del públic que no entenien perquè refusava res de gratuït. [Noa, tu ja saps per què, veritat?]
Jo dedique hores a la feina, a qualsevol feina, l’escola, el camp, la comarca, però això no és res comparat amb els horaris d’aquests homes i dones d’escolavalenciana. I si mai canvia res, que sí, o si mai som independents, que ens costarà però tard o d’hora, no agrairem mai prou tants anys, tant d’horari i tants plets com han fet, fan i faran, aqueixa gent. Per l’escola, senzillament.
Voler-nos insultar, expedientar, o provocar amb l’argument de la manca d’horari i devoció, Noa de la Torre, és fer passar tota aqueixa Conselleria d’educació del Samurai Font de Mora per devots de la feina i de la funció pública intouchable, o noble, o altruista.
Sort que avui Diego desmentia la notícia, almenys ell no en sabia res ni ningú no li havia notificat res. Però ja acceptava la pressió, l’assetjament i la provocació que vivim els mestres i l’escola des de la pròpia institució que ens hauria de defensar, promoure i reivindicar.
Ai, encara sort que els pocavergonyes del PP valencià, Camps, Rita, Rus, Gerardo, Serafin, Blasco, Fabra, Olivas, i el Samurai… han decidit de traure’ns 2.000 euros dels pagaments de l’any que ve, als mestres. Sí, sí, els mestres i l’escola hem de ser model i exemple de genuflexió i reflexió econòmica, a compte de les seues putes, gins, i luxes de depravats de la fórmula i el GürtelShow. (Justament avui, un funcionari de l’Ajuntament de València m’assegura que les caixes de wisqui entren de cinc en cinc… Collons, Rita, quin bar no tens muntat, jo que em pensava que solament li pegaves al gin!)
Post-mortem. Sort que és divendres i encara me’n vaig de jornada cooperativa escolar, a compte de l’horari que ara sembla que van vigilant inspectors, acusetes i prevaricadors de la conselleria.
Anar a un advocat. Portar el cas als tribunals. Guanyar en costes per la causa i motiu al·ludit que siga delicte. Amb els diners guanyats s’inverteix de nou en l’escola valenciana. No hi ha alternativa davant d’aquesta gentola investida de nous ‘rebentaplenaris’. No hi ha cap problema s’amamanten de l’erari públic producte del nostre espoli colonial per vies campsiana i rodriguezapateriana. Cal anar rescabalant-nos de la sagnia. Dent per dent, ull per ull.
Qué tonto eres! Lo que tienes que hacer es trabajar de verdad en vez de insistir y subrayar una y otra vez que sí que trabajas. Otra, buen director tienes que ser cuando te dedicas a poner en cuestión el trabajo de una redactora que lo único que hace es reflejar lo que ha pasado sin valorar si está bien o mal.
Menos mal que hay libertad de expresión y puedes poner tal sarta de tonterías en tu blog. Venga, ahora censúrame el comentario y veremos si de verdad eres el adalid de la libertad de expresión.
Ja veig que no tens molta idea de qué és una noticia i com funciona un periodista. També em dona la sensació que l’has llegit predispossat a una mala intenció que no hi ha a l’article, simplement per vindre de la capçalera que ve. En l’article mai no es qüestiona la faena que puga fer el senyor Gómez o el reste de la gent d’escolavalenciana. Simplement es limita a contar la història… el periodista de prensa escrita li pressuposa un nivell intel·lectual als lectors suficient per poder inetrpretar entre linees. Senc de veritat que no haja sigut el teu cas. En tot cas si este home ha faltat al seu treball per anar a fer coses d’escolavalenciana o al sum sum corda, no veig quin delicte hi ha en que el sancionen… Nen, com farien en qualsevol empresa normal, seria i eficaç amb els treballadors que no cumplixen. Tal volta, el problema també puga ser que els docents no esteu acostumats a cumplir horaris seriament.