Art, ensenyament i literatura
L’arquitecte Josep Blesa em passa ‘Els valors de l’art a l’ensenyament’ un llibre editat per Publicacions de la Universitat de València (PUV) el 2002, que és la reflexió d’uns quants artistes valencians sobre l’art i l’ensenyament. El quadern és una troballa, ara que preparem un viatge a Lleida per estudiar en viu i sobre el terreny una experiència d’aplicació del treball de l’art amb xiquets i joves i la seua extensió a altres àrees del coneixement dins l’escola, com la ciència, per exemple. En parlaré en un altre moment de la proposta general, perquè ara m’interessa lligar una de les idees que Andreu Alfaro destaca en el seu breu apunt ‘Art, artistes i educació’ amb el curs de literatura universal del professor Enric Iborra, cada dimarts a l’Octubre, a propòsit del debat Tolstoi-Dostoievski.
El text d’Alfaro diu:
“A mi m’interessa Dostoeivski. Recorde que Hauser posava com a exemple de gran escriptor el senyor Tolstoi, mentre que considerava que Dickens era un escriptor reaccionari. Segons la meua opinió, Dickens ha estat l’únic que ha escrit veritats sobre la societat anglesa, de la mateixa forma que Dostoievski ens pot donar una idea sobre el poble rus, mentre que a Tolstoi només li interessaven les famílies riques que parlaven francés i que tenien mademoiselles —com també se les anomena ací—, iguals que les que teníem nosaltres fa seixanta anys.”
Andreu Alfaro, “Art, artistes i educació” 2002
Com podrà comprovar, el professor Iborra, l’escultor també es decanta per Dostoievski.