Apologia d’una secta
I jo que trobe que darrere d’aquells ulls hi ha una cara, possiblement humana, un potencial abusador de xiquets, o un violador de menors, o un assassí de dones, o un imputat del cas Gürtel, o un ambaixador valencià de nom Matas o Mueres!, o un lladregot de tants com n’hi ha als ajuntaments governats pel PP, o un lladregot de tants com n’hi ha als ajuntaments governats pel PSOE, o encara imagine alguna cosa pitjor, davall el cucurutxo que no és sinó una altra disfressa que tant agraden als valencians: de primer carnestoltes, després falles, ara confrares i socis d’una secta cristiana, d’aqueixes que s’hi han escampat pel territori com una pandèmia pitjor encara que aquella dels conills que tot ho roseguen i ho fan malbé; serpotes, sí, millor una passa de serpotes que no saps mai el cor tan negre com amaguen les disfresses. Com diu l’amic, aqueixa dèria de disfressar-se, que tenim els valencians, és un detall d’indefinició sexual; cal tenir-ho assumit i en pau, i a una altra processó que explicaria el conte.
Però no. No, senyor. Les televisions ho han de passar en directe, a través de programes especials de llarga durada (la valenciana, no ho creure-ho, fa dies que està enganxada a tot de processons, a més, ací ve el gran plaer dels seus directius i locutors, van narrant-les a l’entoix i l’estil de cadascun d’aquells moniatos que es pensen periodistes: passeu-me el poal que arroje! No n’hi ha mesura, ni tisora, i ves que el delicte és prou i suficient per passar-los tots per la pedra. Sobretot, quan diuen com de llastimós i tristoi i compungit es troba aquell i aquell altre, mireu-lo agenollat, davant la imatge (la imatge és lletga i coenta i casposa com un ase llepant-se un gelat de punta de cabota), i potser d’aquell de què parlen, és un gànster inconfés, un abusador, un violent, un desgraciat poca pena… Però ells a la faena, a explicar-nos com són els valencians de beats, de catòlics, de penitents…
A la foguera home! Però passeu de primer per l’escola de periodisme, a veure si us ensenyen una mínima dignitat que, per centenars de bellotos de la TVV, l’ofici fa anys que l’ha perduda.
Sempre que els agafen en veu en off els atrapen parlant-se en español. Recorde aquella que entrevistava als de Sueca i demanaren en directe la recepció de la TV3 i ‘en off’ s’adreçava i mormolava a d’ells en español ? Nos os da vergüensa de interrumpir-me el ‘pograma’ en directo, els n’inquiria. Avui n’agafen eixe tal Cotino del ‘Minut a minut’ botant la tanca i adreçant-se als companys de Canal buit ‘oyes me ‘oís’ o no me ‘oís‘….
Això, provoquen oix tots plegats. Gran televisió la valenciana que vol fer creure que funcionen i emeten en valencià però la pensen i fan en español. Cas únic galàctic. Com El R. MADRID.
Estic convençut que no n’hi ha cap televisió en el món, de més SUBNORMAL.
Les de Holanda o Flandes s’emeten en Neerlandès i en són menys gent que nosaltres. Els de Múrcia emeten i produeixen en español, com pertoca. Els de Dinamarca en danès. Els irlandesos en anglès però són independents. Els d’Euscadi en español però el missatge és propi i autònom, com els escocessos en anglès però són mega-independentistes, tret del canal Alba-BBC que ho fa en gaèlic.
Però estos anòmals del món de quina galàxia vénen?
PS: El nivell i permanència en antena del tal bòdrio de periodista sols s’explica si és familiar del Conseller opusdeista i homosexual no confès. Amb nòvio al Racó d’Ademús.
PS. el tal Nacho Cotino (i colla: el Lluís Motes, el Ferran Pina, Paco Lloret etc.) aconseguiran el que no aconseguí Ramos Costa: que em faça del Barça.