Ulisses20

Som confinats també per la cultura i per la llengua. Diria que sobretot per la llengua, que també és cultura. Sobretot. I en el nostre cas particular, és pàtria i és casa. En el sentit més identitari. Tornar a la casa del pare. O bíblic. Som en temps de Pasqua i de confinament. De mones, malgrat que no podrem eixir a menjar-nos-les al camp.
Confinats per la llengua, seria una metàfora si no fos un assassinat calculat, ordit amb la consciència desperta i alerta dels espanyols. De tots els governs d’espanya (àdhuc el govern de les autonomies, malgrat que aquestes, per l’estat d’alarma, ja viuen també confinades). Fins i tot la democràcia viu confinada, perquè al psoepodemos li ha eixit dels ous, que és on tenen el cervell els governs a espanya.

València, sobretot el país valencià, fa anys que pateix el confinament lingüístic ordit en la Transició espanyola per tots els partits que van signar aquella constitució espanyola que ens atacava expressament. La màxima bé que podria ser: «Als valencians, —sembla que van decidir— pegueu-los doblement. Fins que no puguen alçar-se de terra, de tan romputs com tindran els ossos i l’enteniment.»

Als mitjans, a l’escola, a la televisió, a la ràdio, als documents oficials, a les notaries, als jutjats, a l’empresa pública, a la privada, feu tant com podreu i encara més, perquè la llengua siga confinada. A València, a les Illes, a Catalunya, qualsevol indigent de la gc pot dir que no té perquè atendre’ns amb respecte ni democràticament, si els presentes un document en català.

I aquesta conxorxa, aquesta xenofòbia contra la llengua es manté amb sis anys de govern de compromís, sabeu, desconnectats de per vida, deuen pensar, els xiquets valencians, els al·lots mallorquins, els nois catalans, per dret de conquesta. Confinats per la llengua a escoltar només el parlar de cada territori, sense la possibilitat d’escoltar-nos.

I dins les generalitats, i les conselleries d’educació es desfan per aimar els mestres a enviar recursos a casa, a les famílies, als fills, a veure si animeu les vides dels infants, mestres. I les mestres fem de pastorets, de xais, que són corderets, anyells o bens, i vinga a enviar-los enllaços… I n’hi ha mestres que tot allò que envien passa, exclusivament, per filtre espanyol de la llengua, fins i tot si fem escola en valencià, en català o mallorquí… Tan fàcil com seria obrir les connexions, totes les televisions d’aquest país perquè els alumnes pogueren tenir l’oportunitat de viure en democràcia. Ai, no, que som en estat d’alarma, de confinament, sí.

Però què diu, aquest mestre, xa, que s’ha tornat boig!