Analfabet Mazon (2)
El president de la generalitat valenciana és analfabet. Total. A més de mediocre. Sembla que ser-ne li fa goig. Ara argumenta que el català s’ha imposat durant massa temps. A ell que li ha valgut de poc, tanta imposició. De fet no el sap parlar, i dubte que el puga llegir amb correcció. Els valencians tenim un president analfabet que es vanta de ser-ho. D’analfabet a inútil. Ves si la tria dels valencians ha sigut exemplar.
ës veritat que un percentatge elevat de valencians presumeixen del mateix defecte —potser que per a ells siga una qualitat—, el desconeixement de la llengua. I d’això trauen pit, i collons (traure collons és sempre inútil, però aquesta vegada ho és doblement). Un poble civilitzat, d’aquest orgull per la mancança de la llengua pròpia del país, en diria ignorants. Males persones. Fóra com reclamar que l’escola desaparegués, que deixés d’ensenyar, que, total, per al paper que en trauen uns quants…
Hom arriba a l’escola primària, imagina un xiquet de set o vuit anys, fins i tot un de nou o deu anys, un alumne qualsevol de l’escola primària. Potser que el mestre encara no els ha explicat les fraccions, o les potències… perquè som en els pirmers dies del curs, aleshores a partir d’un dia, el mestre traurà didàctica i començarà a explicar què cal per dividir, per operar amb fraccions o amb potències, explicarà les mesures, la geometria… N’hi ha alumnes que ho agafen a la primera. N’hi ha que els costa més. N’hi ha que tindran dificultats sempre. Però cap d’ells, de no saber matemàtica, operacions, problemes, o com aprendre les dimensions de l’univers, d’això no en faran un tret d’orgull, ni trauran pit, ni en presumiran… NO són analfabets, ni inútils, ni ho volen ser. No em veig fent el fatxenda per no entendre plató o wigenstein, ni per no saber prou llengües per comunicar-me amb els altres…
Però és això que nosaltres, els valencians, tenim de president: un home ignorant i incapaç de parlar valencià amb correcció, la llengua dels valencians, L’única llengua de la generalitat si realment fóra valenciana, en canvi de presumir, de traure pit, de creure’s milhomes amb aqueix gep carregat damunt: l’analfabetisme.
Aquest ruc, poseu-li sària i porteu-lo a la plaça, enmig d’una garbera de llenya seca: que no puga mostrar més com podem caure tan fondo, els valencians.