Apenes som dues-centes persones davant l’Ajuntament de Xirivella. De primer llegeixen un text consensuat per totes les forces polítiques amb representació municipal (PSOE, PP, EU), a favor d’Aminatu i de la seua lluita, que és la lluita pel Sahara i la seua independència. Després, és el representant de l’Associació TALHA en favor del poble Sahrauí, amb seu a Xirivella, malgrat que treballa l’àmbit comarcal, qui fa un comunicat més contundent. Al final, es convida als representants polítics que han consensuat el primer comunicat perquè afegisquen unes paraules des del seu posicionament polític particular. És curiós, que no vol dir nou, que tot es fa en un colonial castellà, excepte el representant d’EU, i la referència és sempre Espanya, el marc estatal, no n’hi ha cap referència a una lluita similar, ni paral·lela, cap paraula, sobre els colons en aquest assentament en territori valencià.
Enmig dels discursos, algú fa saber que Aminatu és camí de l’Al-Aiun en un vol que, després les notícies ja confirmaran on ha anat a parar. Tampoc cal dir que les banderes que s’hi havien repartit, entre els assistents a la concentració, també eren en castellà, ‘Sahara Libre’. Vaja, ni paral·lelisme, ni referència, ni voler entendre que la lluita per la independència dels pobles passa necessàriament per la claredat d’idees i de posicionaments: o s’està a favor o en contra. No li val aquests sí, aquests no. En tot cas, si hi ha casos de més colonials i carpetovetònics, el que patim nosaltres des de ponent n’és un.