Amb el feixisme, seríeu morts!
Diu un representant d’Espana que, segons quins demòcrates, amb el feixisme seríem morts. I encara no li ha passat res, al boques. No li passarà res a l’home, dins espana, per amenaçar-nos d’aquesta manera. Ell creu que amb aqueixa amenaça sense efectes ni cap causalitat, la democràcia és plena. Vet ací, fóra com dir: sinyora Merkel, amb el nazisme, vosté ja seria morta. O encara es podria dir, amb la mateixa argumentació dels representants actuals del govern d’espana: amb el feixisme imperant, sinyor Eisntein, vosté seria mort. Naturalment que Einstein ja és mort, però no sé si vostés m’entenen, la barbaritat que poden arribar a dir, els representants del partit que governa en minoria, o majoria, tant se val, a dins d’una Europa que pensàvem més democràtica, o senzillament democràtica. Perquè a espana n’hi ha diversos nivells i diferències significatives. No som de gaire cultura democràtica, ni ho serem mai, a dins d’espana. Ells trauen l’amenaça, el franquisme, els sunyer, l’altre, tant se val quin cristo gros trauen davant l’amenaça, com quan anaven a amèrica amb la creu per endavant, amenaçant que el seu evangeli o la mort… I encara no li ha passat res. Vull dir que ningú dels qui mana, governa, o fa justícia no ha dit:
—Vosté a la pressó, de cap i de cul, mentre ens pensem si això que diu és enardiment de terrorisme, de feixisme, o només pura amenaça mental de la mediocritat en la qual es van instal·lar a la meseta d’ençà del trenta-nou del segle passat.
Perquè mentrestant, ells justifiquen els afusellats de Paterna, la mort de Miguel Hernández, o de Garcia Lorca, o de tants milers, o de tants mestres, ho justifiquen perquè, amb franco, tots aquests, setanta anys després, encara continuen ben assassinats.
Ai, amb el permís del psoe, que considera que tot això no cal burxar-ho, no sinyor. Ai, ai, ai…
Amb el feixisme, alguns dels qui han patit agressions per part dels qui anaven dirigides les paraules del sr. pepero també seriem morts (o proscrits).
I verament [miracle!] ni els uns (Arran) ni l’altre (sr. pepero) han de témer res per les seves accions violentes o suposadament amenaçadores. “És la nostra llibertat d’expressió!” clamaràn fervorosament… La llibertat que, els uns i l’altre, volen negar als qui no són dels seus.
Atentament, i bon dissabte