Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Aljub i Mara Aranda

Arribe tard, que el primer dels concerts ja ha començat, i per això que caic de cul. per com em sorprén la sonoritat d’aquests músics, que després comence a identificar. Però on s’amagava Aljub, que gairebé sembla que viuen la pròpia realitat d’aquelles construccions rurals imprescindibles en una època, els aljubs, el de les Llomes i la Conarda, gairebé desapareguts i aquest que ara sonen a Consolat de Mar, a Benaguasil, en una harmonia bella, barreja de tradició i de jazz, de música popular i arranjaments que semblen impossibles.
La veu és Mara Aranda, que fa dos dies perseguia en el seu My Space, sobretot per aquella cançó d’albat, o el mateix batre. On amaga aquest país tanta bellesa? On eren aquests músics, i com és que no havíem publicitat suficientment que tots plegats serien al Camp de Túria, perquè ningú no es perdés aquest miracle. Andreu Belmonte, Joansa Maravilla, J Martínez, Xavi Alaman, i Mara Aranda, han ofert un dels concerts de l’any, sens dubte (espere el comentari d’en Frechina sobre el que passà anit al Café de l’Infern), que organitzava el Casal i el col·lectiu Ovidi Montllor a través de So de sons. 

Roda la mola,
roda el molí,
una coca fina
i un barral de vi.

El primer plat de música d’aquest dissabte, a Consolat, empeny a creure tant en el país, en els seus músics, per aquest moment dolç de les cançons de la terra, del camp, del batre, barrejades amb ritmes moderns o medievals, populars i àrabs, perquè són en grans mans i encara en millors veus.
I cap d’aqueixes veus, Eva Dénia i Mara Aranda, per dir-ne dues que ara em corprenen, i tants bons músics, no han caigut del cel, ni ploguts ni de la nit al matí.  

Naturalment que el canal 9 no n’ha dit, de cap dels concerts d’ahir o d’avui, però no s’ha estalviat el sopar de nadal d’aqueixos botarates del PP. Sembla que tenen por que els traguen el mos de la boca i ja van fent sopars a compte de la caixa buida.

I encara em falta explicar què ha passat a Llíria, fa unes hores… Ruben, tota aquesta gent, Aljub i Mara Aranda, no els podrem portar a l’Ateneu de Bétera a l’estiu?



  1. Doncs quina enveja de concert; estarem atents a noves ocasions per poder escoltar-los en directe. La veu de Mara Aranda la conec de la seua formació anterior L’ham de foc, molt recomanable si no la coneixeu.
    Salut i música!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de camp de túria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent