Tres hores d’imatges, enregistraments, cançons, entrevistes i fum, molt de fum. Semblava aquella pel·lícula d’smooke… Esperança no para de fumar, mentre va mostrant tant de material com té als arxius de l’ordinador sobre la festa, entre més coses. Fa molts anys que Esperança l’Aixeringa va agafant amb la seua càmera cares, sobretot cares de molta gent del poble, moltes persones ja no hi són, moments, espais, cases…, i és que volem preparar una exposició sobre la festa de les alfàbegues de Bétera i ella té molt de document. També assegura que n’hi ha més gent que en té, peò ella té una visió particular de les coses. El gat puja i baixa de la taula, i el fum no desapareix. Hi ha moments molt emotius, d’amics comuns que fa temps que es van morir, com n’hi ha documents sobre el cant d’estil, o sobre els malnoms, de recents i de més vells. L’objectiu és tenir enllestida una selecció gràfica per exposar-la a l’ateneu de Bétera durant el mes d’agost, a vore si la gent s’espavila a visitar-nos i a comprovar que no mosseguem. M’ensenya material de molt valor i de vegades ens costa de situar la feina que ara volem enllestir: Espe li dic, de primer l’ú, després el dos, i més endavant ja vorem.
-Però creus que tenim prou de material? Que té prou valor?
Ep, té una pagina en xarxa ‘Canal Aixeringa’, que han visitat més de quatre milions de persones, poca broma, i un fliker pel qual passen o n’han passat més de dos-centes mil. Encara una última curiositat. Una foto, aqueixa que teniu ací a l’apunt, és del tio joano, Joan Casanoves, el xiquet de Bétera, el més gran cantaor d’estil de tots els temps. La foto la va fer el seu tio Antonio Soria, l’home de la seua tia Lolín, germana de sa mare, el dia de la seua primera comunió: doncs allò curiós, la imatge il·lustra un àlbum de cant d’estil editat a França. Ens hem fet l’objectiu d’aconseguir-lo, l’àlbum.
Quina vesprà, entre els gats, les fotos, el fum i les històries, ni ens hem adonat que feia tanta calor. Dilluns hem tornat a quedar per continuar enllestint l’exposició sobre la festa.
Hace tiempo que no las hago y esta cronica de albert me deja sin palabras, para nada me lo esperaba
(es lo que tiene colaborar con un GENIO / GENIUDO
No se los años que le llevo a albert pero le recuerdo perfectamente delante de la iglesia muy jovencito ayudando a sus padres en la carniceria en un puestito que tenian alli que era un tanto raro
Aquello se cerró para dar paso a unas representaciones de la fiesta de ladrillos
He seguido sus andanzas por lo que contaban los amigos comunes y tenia conciencia de su relevancia como escritor
Pero es ahora que hemos coincidido en el Ateneu que descubro mucho sobre él, colaborando, ademas de los muchos roles que ha asumido el de además ayudarme en mi exposición
Cuando esta era un rumor y un deseo de algunos se me plantó delante diciendome algo asi como que se nos iba a echar el tiempo encima
jaajajja
o lo que es lo mismo yo empecé a decir que exponia por decreto ley de albert
me ha encantado eso de quedar el lunes “a poqueta nit” y es que ademas de todo lo dicho es un autentico “llauro” que no tiene que esforzarse en lo que algunos nombran pero desconocen, por ejem cantar cant d’estil porque es el cant de los idem, sin tener ni idea de lo que eso significa y lo que acarrea
hoy ha dicho que iba a llover, y precisamente por esa faceta suya yo me lo he tomado como un aviso, y … he bajado despues y caian unas gotitas que refrescaban mas bien y he pensado que albert no se habia equivocado, espero que acertemos entre los dos a seleccionar el material (sobre todo las fotos) en este proyecto conjunto que espero sea el inicio de otras colaboraciones
Besos a todos