Agost: vespres de festa. Poesia
Com que m’arriba aquest regal del nord, el deixe per començar l’agost amb l’ànim de les vacances i dels compromisos per la llengua, sobretot, pels amics, per les converses a la fresca, i per aquesta nova acció directa que és l’Ateneu, a Bétera, en favor de la cultura, del compromís i de la festa.
Car, de morre bordon qu’un pòble tombe esclau,
se ten sa lenga, ten la clau
que dei cadenas lo deliura. (F. Mistral)
No em preguntis per què, però l’estimo
de cor la meva llengua…
L’estimo de tot cor, perquè la parlen
els meus amics de sempre…
L’estimo de tot cor, perquè no en trobo
de més franca i més bella…
L’estimo perquè sí, perquè és la meva. (A. Mestres)
Ara mateix acabem d’inaugurar una nova exposició ‘Viu, viu el riu’, un projecte de participació ciutadana d’Acció Egologista Agró, d’ací a la vora el Camp de Morvedre: com explicava anit Rosa Dasí, l’Ateneu ens ha de servir per conèixer, les comarques i el país, i aquesta exposicó sobre el riu Palància tan sec i expremut com només sabem fer-ho els valencians, desagnar les nostres riqueses en canvi de rebre i de creure’ns més rics que un fals faraó: això mateix, no sé què haguérem fet, si ens hagués pegat per una història d’herois o salvapàtries. Amb tot de desgraciats, veges com peguem d’alt, quan volem pixar.
Viu el riu és una exposicó que el mateix Enric Amer presentarà l’onze d’agost. així que ja en parlarem, més endavant.
Ara mateix tornem l’aigua al riu, al seu llit, vet ací l’objectiu. Vespres de la festa, poesia: se ten sa lenga, ten la clau!