Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 4 d'agost de 2011

Agost: vespres de festa. Economia

Després del colp d’Inside Job, aquella pel·lícula que retrata el desgavell i la corrupció de l’economia mundial, podem esperar-nos qualsevol cosa. Per exemple, que espana trega 3.500 milions d’euros a subasta com qui trau un mitjó de la rentadora, i la borsa, que és una de les intitucions més prostituïdes del món occidental, farcida de corbs, rates, especuladors, mafiosos, i lladregots perdonats i excusats, aguante el sotrac del purgatori terrenal. Una cofurna de vividors, que van destapant com fan i desfan amb els diners que no són seus, el que els passa per l’entrecuix. Una altra dada d’INSIDE JOB és com Obama cau en picat, l’homenic que va descobrir-se davant d’aquells discursos i una oratòria brillant, va contractar com a assessors màxims de l’economia mundial tot de malparits que havien enfonsat milers d’innocents en canvi d’enriquir-se vilment. Lladres per assessors, gànsters de l’economia per pares de la moral econòmica, un sac d’homes corruptes, capaços de vendre’s la mare i els fills, i ara ens donen lliçons d’economia, d’ètica i de política. I d’estalvi, ens demanen que els comprem més bonos, o accions, o la figa d’elles… Si aquest últim reducte de la salvació, Obama, no va ser capaç de netejar el mínim, la decència: i ens pensàvem que amb l’home esdeindria un canvi de rumb, en l’economia mundial. Però ep, tot pot esdevenir pitjor, com ha estat definitivament, vol dir que aquell món és podrit fins als fonaments, i aquest món més proper, espana i les perifèries encara ho és més. Imagine l’Olivas, i el Rato i el Crespo, que han liquidat caixes públiques, que han enfonsat allò no escrit, d’assessors de governs, d’institucions públiques, i privades, sermonejant-nos com treballen i s’esforcen en canvi d’uns milions d’euros anuals per als seus comptes corrents. O el Mas que es ven les cases públiques per tornar a rellogar-les, que ens eixiran el doble de cares però per molt més temps. I el deute de RTVV que ningú no sabem com es pagarà. 

Mentrestant, milers de desocupats nous cada dia, milions de deutes que no sabem qui podrà pagar, empreses petites que han de tancar, perquè l’esforç màxim dels polítics no és d’adobar o esforçar-se a adobar res de res. El seu esforç és convèncer tothom que encara puguem endeutar-nos més. Vet ací tot el que han aprés aquests malparits de la política, i tot aquest exèrcit de l’economia, economistes versus assessors, que els va al darrere a veure què cau: endeutar-se encara més, perquè no sabem fer res més. 
Un estiuet molt de l’economia. Per anar pasant els dies sense patir. Un treballet intern de no res. Com qui adreça bé aquell quadret que era tort, o posa una pereta nova al llum de la nevera. De no res, l’estiuet que viurem de l’eixutesa. Som a quatre i l’agost ja sembla un cadàver.

– Què burro ets! 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de agost per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent