Agost: revisitant l’Ovidi, perquè vull.
Perquè vull,
perquè tinc ganes de parlar,
vam volar pel món,
perquè vull,
perquè tinc ganes de volar
vam sentir un món nou,
perquè vull,
perquè no m’agrada aquest.
Mentre preparava la selecció de lectures del Mural del País Valencià, que llegirem a l’Ateneu de Bétera dissabte, he revisitat l’Ovidi, imprescindible per entendre Estellés, la poesia dels valencians, i la manera de recitar. Perquè ja ho diu Toti Soler, ningú com Ovidi per dir poesia. Ningú. He procurat en la selecció de defugir el lirisme, i els poemes tan llegits per l’Ovidi, una mania si voleu, o un deute, m’he passat mig matí i la sobretaula entre videos, poemes, música, entrevistes… Farem una selecció per dissabte, malgrat que el protagonista és Estellés, i el Mural, en particular, en el cas del Camp de Túria.
El Projecte L’Ovidi, d’Octavi Masià, és un documental a Vimeo que apunta de lo alto. Després passe pel video de TV3 Identitats, Espinàs entrevista Estellés. Una contribució extraordinària de fa gairebé vint-i-cinc anys, una història d’un home senzill tan gran, i un relat de com la vida ha tractat dos homes especials, Estellés i Ovidi, per com hem sigut capaços de bandejar la saviesa, l’art, baratar-la per quincalla i servilismes que encara ara paguem. Hem pagat fortunes immenses, els valencians, en canvi de ruïnes, d’una ruïna total, contra la cultura i l’honestedat.
La idea de Josep Lozano, de fer joia de les coses grans que ens han passat als valencians, és extraordinària. Per això aquest tres-quatre de setembre, ara sí, tindrem l’oportunitat de recuperar tot el temps perdut.
La dissort és que, el mal dels valencians, mai no ha vingut sol.
Hola, Albert.
Com de tant en tant, he repassat el teu blog i veig el que dius sobre l’Ovidi.
Jo he estat, soc (i seré) un enamorat de l’Ovidi i, a part d’un petit video d’una actuació a TV3 a l’any de la seua mort, que vaig gravar en VHS i he recuperat en DVD, no en tinc cap cosa més.
He escorcollat la xarxa i no he trobat res més. Tu dius que has estat una estona revisant material audiovisual…
Ja m’he pres bona nota dels llocs que esmentes per veure’ls.
Seria possible que em fera una còpia del que t u tens?. Tinc, com t’he dit, un enorme amor per la figura de l’Ovidi i crec, com tu, que no sols l’Estellés, sinò Salvat-Papasseit i qui sap quants si la vida li haguera donat la possibilitat de fer-ho, estarien en deute amb ell per difondre la seua poesia c om cap altre ha sabut fer-ho, ni abans ni ara.
Ací queda la meua petició.
No t’he escrit al teu correu perquè no el conec.
Una forta abraçada
Enric