Agost: la camisa, el mocador i lo d’ella.
A més de les activitats del taller, les projeccions i la xerrada sobre l’origen de la festa, Josep Codina havia aconseguit d’exposar dos vestits de festers d’època, primera meitat del segle XX. D’una banda, el majoral, que ja sabeu que es va incorporar més tard, malgrat que aquest mocador que s’hi exposava era dels anys vint, i la camisa, una de les primeres que encara es conserva, també del vint. La bellesa potser que rau en la senzillesa de tot plegat, que defuig la coentor o l’excés de càrrega daurada i de perleria a manta. Pel que fa al vestit de l’obrera (no l’heu de confondre amb el de fallera, home), el davantal, el vestit, els brodats, el cosset, tot plegat de la primera meitat del segle XX, va ser a l’Ateneu durant tres dies d’exposició. Al darrere, aquell estol ordenat de camises florejades, de flors menudes i flors grans, de fons més clars i de fons més forts, representen cada any de majorals, dels que havíem pogut aconseguir. D’ombrel·les no hi havia, perquè en la primera època de la festa de la qual tenim documentació, no s’hi feia servir. Les ombrel·les es van incorporar més tard.
Una altra idea en favor de la festa: una selecció de les mil millors imatges de tots els temps (en cent potser que ens quedaríem curts). La feina no serà fàcil, perquè n’hi ha milions, de segur, però ja sabrà qui se n’encarregue de com adobar la tria i preparar una projecció espectacular.