Ulisses20

Per dir adéu, escric…, al mes, a l’estiu, a les vacances, als sopars a la fresca, a les llargues estones amb els amics, al treball intens del camp, a la dinàmica d’uns dies diferents, a tantes coses com haurem de deixar anar… Que tot això ja no torna mai, sinó és un altre any, un colp menys joves. Per endavant, onze mesos de brega. Doncs, com explicava Bob Pa, ara que ho sabem, posem-nos a la faena.
D’una altra manera, com canta l’incombustible Paco Muñoz, i jo he anat posant als amics durant les vacances: “Tinc un pesar que rebente!”