Agost de deu: trenta

Publicat el 31 d'agost de 2010

Agost de deu: trenta

Una associació de malfactors. És així com han definit la proclama de Sant Francesc Camps, l’incorrupte, com a candidat infinit, interminable, de la política valenciana, en aquell restaurantet del sud. Així ho definia la CNN+. Amb camises blanques, estiuencs, morens més que bruns, de somrís postís, afectat, exagerant el justetet, almenys abans de les copes i d’emportar-se ningú a muscles. La conxorxa il·legal del PP continua, malgrat que van fer la passada campanya amb diners bruts, aquesta vegada no se’n volen estar de tornar-ho a provar. Si els han deixat viure del luxe i el puteferi, per què se n’haurien de privar?

Per damunt la llei, la legalilat i la providència, els malfactors del PP han manifestat el seu desig de continuar fent política, que ells no caguen bonyigos: a rucaes no els treiem del poder ni en cent anys. Com els refredats, les alèrgies de primavera o els mal de cap, això del PP valencià s’ha convertit en una malaltia crònica amb la qual haurem de conviure el segle sencer. Ni tancant-los a la presó, deixen el poder i la nostra ruïna.

Nota cultural: avui han desconnectat els quatre canals catalans del nord perquè hi havia futbol, malgrat que la televisió valenciana no el podia emetre, perquè ja no paga els deutes ni amaga les mentides. Doncs si ells no podien emetre’l, els altres valencians tampoc: han continuat desconnectant aquells que podien emetre’l, si era en la nostra llengua, perquè el canal que l’emetia en espanyol, la Sexta, a aquests no li fan pantalla, ni ombra ni pessigolles, els parits del Canal 9. L’odi sempre és contra els valencians mateix, mai no és contra els espanyols. En això tampoc no s’equivoquen mai, malgrat que no tenen una perra de coneixement, els refillets.

Si la corrupció ja es festeja amb aqueixa normalitat, i es converteix en model de vida i de representació pública dels valencians, els lladres i serenos declarats caldrà convidar-los a casa a sopar i a dormir. Per estar a l’alçada.