Ulisses20

En vint-i-quatre hores serem al port de Palma, a les envistes d’aquells llumets que fan tant de goig, des de la mar. Això si no passa res. El xiquet ja fa un curs de socorrisme, per aqueixa banda estem salvats, però l’ordinador, l’Ipad, el mòbil, l’Ipod, això com collons ho podríem salvar? Així que preferesc de totes totes que no passe res, que vull passar quatre dies d’illa, de mar, d’amics, sense haver de remar amb salvavides, o sense haver de ser salvat per la campana. Ara mateix és núvol, a Bétera, però no hi ha risc de pluges, malgrat que els camins de tan polsegosos ho veurien com un regal. Comencem a enllestir els preparatius, perquè no volem oblidar res, com els caragols, portem la casa a sobre, per por, per si fem res en falta, per compensar la incertesa del viatge. Després, com passa gairebé sempre, ni obrirem els llibres, o el maquinari, o… Oh, Potser és el neguit, vint anys després tornem a l’illa. Repasse l’especial que va dedicar Descobrir Catalunya, però solament que tenim quatre dies, així que ja comencem a patir… El passa és que no sóc de viatjar. Ara que ja m’estava instal·lant tan bé, dins les vacances, al poble. 

He passat per l’escola, però solament perquè necessitava agafar un document per a algú altre, i he agafat tres penjolls de raïm de moscatell, encara verd, però de bona dolçor. Li n’he baixat un a mon pare: ja és bo, home, aquest raïm es menja així, que tan dolç tampoc no fa bé. A mi m’agrada més dolç, però ja m’aconforma que no se’l facen tot les merles, les blanques, i tot d’ocells que es rifen la parra i l’estiu a la cara de tothom. És un estiu d’animals, d’ocells, de conills, d’andragons. De rates?, no de rates no, de gossos i de gats. Una animalada d’estiu.