Ulisses20

L’Alcúdia. El contrast entre el poble i el port. Recordava a penes el poble quan vaig venir fa molt a explicar històries a dos centenars de xiquets, a la biblioteca can Torró. No hi ha trànsit, al nucli vell, i tret de la plaça on hi ha els cafés i gent que ja sopa, els carrers són tranquils, bells, tan ben conservats i nets com voldríem el país sencer. El bullitori del port no té res a veure amb aquest petit nucli urbà que ens atrapa, la muralla, les portes d’accés, l’arxiu, els pouets, les portes de les cases, els poms, els panys… En un raconet seiem en una taula a fer-nos el pa amb oli en una nit serena, que ningú no diria que som a Mallorca a l’agost, que encara hi ha aquell encant que alguns asseguren que havíem perdut. Hi ha indrets del país irrenunciables, que mereixen l’honor i les lloes, sobretot perquè s’han consevat per damunt de models fàcils a base de molt d’esforç. El turisme fàcil, d’especulació i massa, contra un estil més racional i ètic. Però el miratge s’acaba, quan tornem cap a la Colònia de Sant Pere, en passar per aquell rusc de can Picafort, amb milers de cotxes, de joves, de botelles, de sirolls i llums, ara sí, d’aqueixa Mallorca que tant festejaven aquests taürs cosins-germans dels nostres corruptes valencians de turisme fàcil i sirollós.
El Matas, encara és l’ambaixador turístic número One dels valencians?