Ulisses20

Arròs al forn, a quatre mans, exquisit, una tomata valenciana amb sal, del tio Ramon, oli de Gàtova i un allet tallat, meló de tot l’any, boníssim, i un parell de cerveses. Això és l’estiu, són les vacances, tot plegat, una taula tan senzilla com excelsa. El café i la sobretaula, i una música de fons que l’atzar m’ha enviat a través d’un bloc que para per l’Empordà, de Núria Alpí. Justament a l’últim apunt hi ha la imatge d’una aixada. Aquest matí hem fet equip, amb el xic, i després de netejar de brots tendres algunes soques (mamons de l’òstia), li he presentat l’aixada i li he dit que això són verdolagues, i això cànem. Mentre jo feinege amb la segodora, tu fes el que pugues. Mira, així, sense estacar-la gaire. Tornem a casa a migdia, perquè no s’aguanta tanta calor, al camp, satisfets de la feina, del compromís amb la terra. 
Què bo era el meló. Enguany, gairebé tots els melons són bons, a poc que els collidors l’hagen encertada sense manies. Què bo era. La sobretaula a casa, i aquests petits detalls, valen un any de tants esforços.

Modificació: sona el mòbil. Alarma. Efectivament, ha rebentat una canonada principal del reg i he de buscar algú que adobe l’avaria. La sobretaula a mamar. Quatre hores més tard torne mort, la pana s’adobarà demà, em diuen, avui solament que hem pogut tancar l’aigua de la canonada principal. Demà m’han assegurat que serà tot a punt. Jo me’n vaig despús-demà, retruque. Sí, sí, demà tot adobat. No som descreguts però els imprevistos, sobretot durant les vacances, ja saben que actuaran amb independència dels plans, de les previsions, dels programes, dels projectes… Però és segur que demà ho deixareu tot enllestit, torne a demanar. Sí, sí, demà.
Em sona d’alguna cosa, aquesta resposta, demà. Sí, demà, de nou. Demà.