Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 11 d'agost de 2011

Agost: barça o ètica

És a l’estiu quan l’ètica del barça trontolla. Em sembla que pagar quaranta milions d’euros per un jugador no és ètic, enmig d’aquesta crisi espaterrant. És a l’estiu, sobretot a l’estiu, quan els dirigents del barça trenquen els esquemes que han anat bastint durant l’any, i ja en van uns quants de bon joc, gran estil, bones maneres, compromís social i tota la pesca… Ni quaranta, ni trenta, home. Quan compren, aquests dels barça  cauen en els tòpics de la resta d’equips, els pitjors i els millors, i la despesa no és justificable, de cap manera, en els temps que vivim. Amb tot allò que va passant a Londres, per exemple, o que va passant ací mateix: no tenim un deute mundial que fa por? La Generalitat no està endeutada fins als ulls? Amb tanta desocupació, trencament social, destrucció del teixit industial… Arriba el barça amb aquell xec immoral i diu: això ho pague jo! Que no, que no, que no podem pagar aqueixes milionades. Malgrat que siga un capritx de l’entrenador, o una mala gestió dels directius. Perquè si finalment paguen quaranta milions pel Cesc, dos anys després que el volien, no solament han perdut els papers, han perdut l’ofici de gestionar, i han deixat que se n’aprofiten del millor club, de tant com creuen que saben.

I si han pagat aqueixa milionada per aquell jugador xilé, Alexis, és que no ha servit de res aquests anys de fer les coses bé al camp.
Durant tres anys han demostrat com són de bons, veritat?, doncs qui vulga venir, si veritablement som tant bons, aquests és el nostre preu màxim; i l’única oferta. 

-Home, no enteneu el mercat, vosaltres no sabeu com funciona això… 
-I una merda! El món s’enfonsa per la mala gestió de polítics, per la pobresa d’idees dels assessors, pels mals estudis de la majoria d’economistes solvents, o importants, o ves a saber, i aquests tocats trauran préstecs per pagar què? Una dèria? Una idea brillant?

Si jugar entre els bons, i entre els millors, i amb el millor estil de saber fer, no té el preu suficient, no tenim el millor ni el saber fer, naturalment.
Si són més que un club, si han demostrat el millor joc en molts anys, el millor estil i els millors discursos abans i després dels partits, no ho poden perdre tot durant l’agost. Perquè llavors, tot allò d’unicef, els peus descalços i l’assumpte social es difumina en un no-res, acabem per no creure’ns res, ni el futbol del barça, quan passa per allà on passen solament els rics, que poden pagar xifres astronòmiques per capricis que ensorren el castell que havien muntat.

Amb diners xiulets, ja ho sabem, però en temps de crisi, pixar més alt, com solament saben fer uns altres, és passar a ser un altre equipet fatxenda i prepotent. Aleshores, la moral s’enfonsa, es dilueix, i t’has de decidir: sí, m’agrada aqueix futbol que feu, però no a qualsevol preu. Lamentablement.

Hauríem de triar l’ètica, però vet ací la trampa, el parany del món capitalista. Solament ens preocupem de salvar els bancs, de pegar als desgraciats. Amb aquests aldarulls de Londres, quants directius de banca responsables primers de tot plegat, han mort pels trets de la policia? És que la policia no pot disparar contra els directius del Tresor americà?, contra els directius responsables de la CAM o Bankia o el Fons Monetari Internacional?, o contra els qui bufen segons quines notícies perquè el món financer s’ensorre, que és el món virtual, i tothom passe a l’acció de la vida real, acomiadant la gent o baixant el sou dels funcionaris, o descontractant mestres i metges, per exemple.

Molt bé això de pagar quaranta milions per un jugador, o quaranta més… sí, molt ètic i molt professional. Perquè ja ho sabem, nosaltres no ho entenem. No sabem res de res. I el futbol ho perdona tot, tot de tot. Lamentablement.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de agost per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent