Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 13 d'agost de 2011

Agost: aurelhetas per mor d’Occitània

Anit vam estar-nos al corral de l’Ateneu, en un altre dels projectes nous que ens possibilita la tecnologia i un programa de festes a Bétera que, en el seu primer dia, què voleu, ens tornava uns records massa tous, musicalment s’entén: fugíem de fórmula V, naturalment, perquè posats a triar coentor, nosaltres haguérem preferit V Realidad, que eren de Montcada i més propers. Però enguany m’he fet el propòsit de no dir res de la festa oficial, aquella que organitza l’ajuntament, els majorals i les obreres, per això que nosaltres vam estar-nos al corral de l’Ateneu, en un concert especial, destriat a partir d’allò que ens demanaven els convidats presents, que no n’eren molts però tenien aquell punt de música d’or i flama. Per la veu, i la gràcia de youtube, vam passar per Eliseo Parra i el silenci d’estimar, una joia sens dubte, i després vam repetir la cançó amb la versió de Eliseo acompanyat per Pep Botifarra; vam decantar-nos per Carles Dénia, tan alt com va Carles Dénia que diu JV Frechina al seu manual de La cançó en valencià, i ací ens vam quedar amb algunes troballes, per exemple allà a l’Hort de Trenor, a Torrent, en aquelles magnífiques nits de cant d’estil i de batre, vam passar per Can Vilaweb, en aquells directes de l’espai Vilaweb que ens fan un tast del moment actual de la música en català, impagable: acústics d’Obrint Pas, la Gossa Sorda, Antònia Font i el seu Clint Eastwood, i unes quantes tries més que ens van arrodonir la nit Cercant Maneres i nous projectes: una tria personal de tres o cinc cançons per presentar-les al corral de l’Ateneu, ara que la tecnologia ho permet gairebé tot, excepte de provar aqueixes magnífiques orelletes de les quals parla i va enregistrar la manufactura Vicent Partal. Ho podeu veure a Hipàtia, i ja comprovarem si tot plegat no mereixia un altre esdeveniment per encetar la gran festa de Bétera, eva maria! 



  1. Ca n’Ateneu té un pati o terrassa gloriós/a. Amb tots els honors. Fa molt de goig estar-s’hi i s’està la mar de bé -sobretot- per la gent que acull. Possiblement fóra el corral de la casa. Però això és història. La realitat actual de vegades és sublim. No cal que ens abaratim -per baratament- el llenguatge tampoc.
    Si les forces polítiques tingueren un poc de trellat potenciarien i farien barca amb el col·lectiu ateneuenc.
    Una abraçada.
    PS: em vaig perdre anit. Obligacions inexcusables, com sabeu.
    Una pena grossa 🙁

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de agost per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent