Ulisses20

Anit ens vam estrenar en la coetà de Bétera. Sobretot l’albert, el meu xic, i el ferran, que ara ja són dos joves experts després d’una experiència tan extaordinària. Xe, això s’ha de viure. Vam arribar-nos fins a la plaça del Mercat, on hi havia tot d’entusiastes coeters que volien pegar-li foc al món, un autèntica festa de l’infern. El debat entre aquells que volen continuar disparant amb llibertat, i aquells que volen conservar les façanes intactes, que ara valen un ou de pintar i de tenir curoses. (I les hores que passen netejant i fregant no valen diners i jornals?)
Vam saludar molts amics, hi havia gent de Llíria, d’Ontinyent, de Paterna, De Sant Pere, de Barcelona, i de Bétera, d’ací és d’on més n’hi havia. Vam refrescar-nos i vam tornar a disparar. Jo anava especialment mort, de tan cansat, però els joves gaudien d’aquella nit iniciàtica.
Avui, Toni, ho explicava a la seua manera: com és que us agrada d’imitar una guerra de foc, entre bàndols, entre colles? No esteu bé del cap!

Els xiquets, especialment, ho van passar d’envergadura, i van valer-se com a bons llançadors de femelletes, marca Rausell, naturalment. A vint-i-sis euros la mitja dotzena bé que poden ser bones, malgrat que la feina de coeter, entre perillosa i difícil, per als valencians no és qualsevol cosa.
En tornar casa, vam trobar-nos un incident desagradós: un accident de foc havia encés una de les façanes cobertes de cartró: sort de l’acció ràpida de les veïnes i els xicots que disparaven que van frenar que passés res de més gros. Però això ens obligà a arrear dos muntons i acabar la festa d’un colp. Una foguerada de l’infern, si bé la nostra era més reduïda, els que pegaven al cantó de dalt van alçar una flama de cinc metres, que exagere lo justet, perquè van cremar fins i tot els gallardets de les Fonetes. Anit ens estrenàvem, sobretot els xiquets, i ho vam passar bé per explicar-ho un grapat de dies, mentre duren les festes. L’any que ve més festa de coets, i ara a gaudir de Sant Roc, sant netejador de pestes i pitjors malalties. I els valencians, caguenmi, mira que em patim de fa anys, de passes i pestes. Visca Sant Roc, a veure si ens trau del pitjor que vivim.

Ep, de padrins del foc, els xiquets tenien dos grans mestres, dos Vicents grans, que van saber guiar-los i adestrar-los en la pedagogia del coet, del trellat i del seny. Per molts anys.