Anit vam arribar a casa. Avui el xic diu a Twitter que no recordava com era d’avorrit, ser a casa. Caram, perquè el nostre viatge ha estat bé, fantàstic, i l’Arièja ens ha agradat especialment. Hi ha tants moments bonics, en un viatge entre amics: els sopars, les descobertes, el paisatge, la cassoleta de fesols amb ànec i llonganissa, l’arròs amb magret i el vi ecològic d’Engraviès, els carrers animats de Tolosa, la tranquil·litat d’uns poblets de turisme de gent gran, els dacsars i les mànegues gegantes, l’estany de Montbel i l’estany de Lers, tantes llibreries que sorprén la cultura, el canvi, la inexistència gairebé total d’Occtinània, les compres, Sara Thomson, la nostra ama de la casa, que ens ha atés esplèndidament, amb aquell hortet escocès, de tomates, bajoqueta, albergínies, carabasses, xe, com si estiguérem a a casa…, tot plegat fa que la tornada a casa, segons que diu el jovent, siga el retorn a l’avorriment.
Una mel de xurro! Avui ja hem estat a l’Ateneu, ens han parlat de la festa del fanalet, un èxit de l’antropologia del poble, i hem participat de l’assaig de la 2a Nit Estellés, que enguany farem a Bétera. No n’érem molts a llegir, però hem fet una selecció del Mural del País Valencià, que m’he compromés a escriure aquesta nit per tenir demà les còpies enllestides. Ja faré publicitat perquè la gent compre el llibre sencer, que fóra un altre dels objectius de la nit proposada per Josep Lozano, que llegim més els nostres poetes. Estellés, particularment.
Entre veus joves i veus adultes, érem una quinzena de persones. Ja veurem si s’hi afegiran més veus. Dimecres, a partir de les 19.30h, farem el segon assaig, al corral de l’Ateneu de Bétera. Encara us podeu afegir a la lectura, que farem dissabte a partir de les nou de la nit. El sopar enfaixat l’has de portar de casa, després ja vindran les altres sorpreses.
El fanalet del carro encés,
el pimentó amb tonyina dins
la cassola de fang, eixíem
molt matiners de Burjassot.
Sempre eixia alguna veïna:
tenia algun malalt a casa
i no podia anar a Llíria;
li donava un parell de ciris
a ma mare i li deia:
«li’ls posaràs per mi a l’arcàngel.»
Mural del País Valencià, 3i4
Episodi de Llíria
Vicent Andrés Estellés.