Publicat el 4 d'agost de 2012
Agost (5): la festa segons Esperança
Hui presentem l’exposició «la festa a Bétera, les alfàbegues», d’Esperança Casanoves, la Xeringa. Mon pare en diria l’aixeringa. Allò que en un principi havia de ser una feineta de no res, va anar convertint-se en un cabal de treball i esforç, de reunions sobretot, per anar acotant què volíem i què podíem fer, amb tanta fotografia sobre la festa. De fet, aquesta primera exposició sobre les alfàbegues, o segona si tenim en compte aquell magnífic treball de Pep Codina i l’Aljama sobre els vestuari d’obreres i majorals, és una mirada particular, concreta d’Esperança, i com en tantes coses dels valencians, cadascú ajustaria la seua lectura i la seua interpertació de la festa, diferent i lícita, però aquesta és la mirada personal d’una dona que fa anys, molts, que documenta, amb la seua màquina des que era una xiqueta, què passa al poble.
Treballar-hi plegats ha sigut un goig, perquè tot han sigut facilitats i enteses per decidir-nos amb tant de material com comptàvem.
L’ateneu de Bétera acompleix així un objectiu important, mostrar al poble i oferir-li un treball endreçat, acurat i bell de la seua festa, que és també la part important de la cultura i de la vida al si del mateix ateneu.
Tot plegat, l’exposició anirà completant-se amb projeccions, entrevistes i reportatges, de persones que han tingut una importància cabdal en la festa a Bétera, al llarg dels anys. Aquesta ha sigut la nostra tria. Per tot plegat, pagava la pena l’esforç d’una mirada festiva i entusiasta de la vida de poble.
Treballar-hi plegats ha sigut un goig, perquè tot han sigut facilitats i enteses per decidir-nos amb tant de material com comptàvem.
L’ateneu de Bétera acompleix així un objectiu important, mostrar al poble i oferir-li un treball endreçat, acurat i bell de la seua festa, que és també la part important de la cultura i de la vida al si del mateix ateneu.
Tot plegat, l’exposició anirà completant-se amb projeccions, entrevistes i reportatges, de persones que han tingut una importància cabdal en la festa a Bétera, al llarg dels anys. Aquesta ha sigut la nostra tria. Per tot plegat, pagava la pena l’esforç d’una mirada festiva i entusiasta de la vida de poble.
Comparteix això:
Respon a Apa Cancel·la les respostes
Aquesta entrada s'ha publicat dins de agost per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Si no coneixeu al “Naiet” el proper dia 20 d´agost (dilluns) festa grosa en Alcàsser, a les 9 del matí, rodà de romansos pel poble (canela en rama).
Au cacau.
Post:
D.- ” Eixes xicones son d´Alberic Federica”
F.- ” I tù com ho saps Durruti?”
D.- Pels panquimaos que tenen.
F.- I si els hagueres vist la figa diries que son d´Alcàsser?