Ulisses20

El dia de la rodà de les alfàbegues em vaig topar amb Miquel a l’alçada de la farmàcia del carrer Colom, entre una gernació entusiasta de joves que ballaven i cridaven i feiein xerinol·la de festa major:
– Xe, Miquel, no dus la camisa florejà.
– No, no, no m’he l’he posada, hui; ja saps que sóc una miqueta offsaider, que m’agrada anar a contracorrent.
– Amb tantes ganes com tinc jo de tenir-ne una per posar-me-la…
– Home, per què no m’ho havies dit; si en tinc un grapat a casa, guardades…
Mira, jo te’n triaré una i te la regalaré.

Ens tornarem a trobar dues hores més tard, a l’ateneu, i aleshores m’ensenyarà un missatge al seu mòbil: triar-li una camisa a l’albert…
Dos dies després ja m’arriba un wassap: tens la camisa a la cambra, on s’hi fan les reunions, en un calaix. Te n’he triada una de les que més m’agradava.

Era el dia del Gos, després de la coetà, i ara us ensenye aquest regal fantàstic, la meua primera camisa de goig per la festa, de mans de Miquel Calvet.