Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 14 de maig de 2009

Afeccions!

PP-PSOE solament que pacten fora d’Espanya. Això ho havia dit un funcionari i jo ho havia arreplegat en un apunt. Avui mateix, per això, el president de dalt i el de baix (aquest sota sospita de corrupció) han pactat una futura connexió de trens pel corredor mediterrani. Quaranta anys tard, després de quaranta de dictadura. I encara, són pactes d’aigua en cistella. En silenci, tots dos també han pactat el tancament de TV3 a València, sense parlar-ne, pel silenci d’ambdós presidents, j accepten els fets i els desficacis mutus. I també han pactat el no unívoc a l’Institut Ramon Llull per la llengua. De llengua no n’han parlat. Això també és un pacte secret, d’ambdós presidents. Supose que tots dos, no ho he vist, a la vora del borbó, s’hi han aixecat davant l’himne de tots dos, el d’Espanya. La TVE ha fet de Canal 9, censurant, com a l’època del franquisme, l’escridassada a allò que simbolitza la música de la caspa.
De l’altra banda, les dues afeccions també han pactat un model de comportament, contra l’himne, contra els borbons, contra la violència entre afeccions que lluiten políticament, i esportivament, per objectius comuns, similars, més enllà de l’esport. Entre afeccions espanyoles, o afeccions de substitució (pense amb la valenciana), les coses no hagueren anat tan amistoses. Els mitjans espanyols se’n feien creus, que no hi hagueren espanyoles, o més simbologia casposa. Fins i tot es demanaven què feien aquelles afeccions, en una copa d’un país que no s’estimen, que no volen. Pobres, no ho poden aguantar, i menys encara en el món del futbol, que els passe en el seu tancat món repressiu, profeixista espanyol, no ho suporten…

Després d’aquelles imatges de llàgrimes, i de sentiment d’ànimes trencades de l’un costat, i de joia de l’altre, em demane si tanta passió, i emoció sentida, no és una via d’escapament per la pèrdua real de país a totes dues bandes, a tots dos territoris que avui eren representats a València. Voleu dir que a Catalunya i a Euskadi, els pactes del PSOE per eliminar les nacionalitatst no-espanyoles provoquen tant de sentiment i tant trencament d’ànimes? I tot això, no voleu dir que és un símptoma de feblesa, en el fons, que ens allunya d’allò que volem ser i aconseguir?
—Home, és futbol!
—Per això, per això!

[Malgrat tot, enhorabona a totes dues afeccions, per la lliçó de comportament.]



  1. El partit es juga en les terres que des de sempre ha regat l’antiga sèquia que mes talla, administrada pel Tribunal de l’Aigües i considerat el més antiu dels antics, que per suposat es catalogat com tot abans de l’arribada a terres valencianes de Jaume I com d’orige mussulmà i que es sapiga els mussulmans no n’han tingut cap igual que eixe a cap indret, pel mateix que com en un principi la Dama d’Elx va ser catalagoda de dama mora.

    Pero es ací que per raó de trapàs de qüestió de religió mussulmana, els salta marges volen que Vàlencia catalana, pel mateix que Catalunya no valenciana.

    Però aquesta vegada si no fora per la política que uns mals arbitrajes eliminaren el València front el Sevilla i va caure l’equip en una depressió amb més d’una mesada de derrotes consecutives, la final de dret havera estat amb molt alta probabilitat un Barça-València.

    Però com la final de l’any passat la va guanyar el València en contra de la voluntat del rei i amb xiulets a l’himne espanyol -com passa a cada Trofeu Taronga o a cada cremada de la falla oficial-  i alhora de celebrar-la van anar només trescentes persones a l’Ajuntament de València per a xiular i tirar objectes al jugadors que no van poder eixir al balcó a pesar dels precs de l’alcaldessa de València, doncs ens van castigar en forma d’arbitratje per a fomentar la germanor espanyola entre bascs i barcelonins.

  2. Anit fon una bona nit, tant pel resultat com per l’exemple de civisme i comportament de les dues afeccions, tant a nivell esportiu com a nivell polític. Espanya està que talla claus, per això censuràren la pitada a l’himne. No poden suportar la discordància. Se’ls feu de nit negre quan vàren comprovar que totes dues afeccions xiulàven i es manifestàven contra la impossició que ells volen fer-nos passar per “normal”. Cert és que el fútbol també és una manifestació política, i com a exemple la pròpia selecció espanyola. Per tant és possible que la pitada d’ahir fós una vía d’escapament, de rebuig no sols a l’ocupació espanyola, sinó també als darrers esdeveniments polítics tant a Catalunya com a Euskadi. Si realment el poble tinguera la veu de segur que no haguéren suportat tots eixos pactes fets contra el poble.

  3. i els comentaris de tv3, què? com disimulaven la veritable raó de no sentir bé el chin ta chin ta. Que si la sonoritat de Mestalla no era bona, que a la gespa no se sent bé, ….. Aixó no és censura també?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent