Ulisses20

El professor Antoni Llabrés va publicar despús-ahir un article excels que us recomane de llegir íntegre ací.

Jo agafe la primera part que, en ser bona literatura, és una renúncia pública molt coneguda, davant els homes i la història, dels principis d’un home honest. Inferesc que un científic que és referent universal, que perdura com l’Univers que estudiava, era un home honest, malgrat els inquisidors. L’escriptor Martí Domínguez deia públicament com el torbava aquella renúncia, l’abjuració contra la ciència, com li dolia particularment, pel que significava davant la història majúscula de la ciència. Fins al punt de reclamar a Galileu l’error d’aquell pas en fals: l’abjuració.

Comença l’article el professor Antoni Llabrés:

1. “Jo, Galileu, (…) agenollat davant vosaltres, eminents i reverends cardenals, inquisidors generals de la República Universal Cristiana contra l’herètica perversitat, tenint davant meu els Sagrats Evangelis, que toc amb la pròpia mà, jur que sempre he cregut, crec encara i, amb l’ajuda de Déu, creuré en el futur en tot allò que manté, predica i ensenya la Santa, Catòlica i Apostòlica Església (…). Per això (…) amb el cor sincer i fe no fingida, abjur, maldic i detest els esmentats errors i heretgies [scil. l’heliocentrisme] (…). I jur que en el futur mai no diré ni afirmaré, de viva veu o per escrit, coses tals que per elles es pugui sospitar de mi (…). Jo, Galileu, he abjurat per voluntat pròpia”. Convent de Santa Maria sopra Minerva (Roma), 22 de juny de 1633.

Els inquisidors s’han traslladat al segle XXI, disfressats de polítics, jutges i, fins i tot, periodistes. Ens reclamen d’abjurar de l’escola, de la llengua, de les idees, del país, s’atreveixen a demanar-nos que abjurem dels fills, de la família, en canvi d’acceptar la seua idea única, la seua veritat. Empresonen homes i dones honestos, polítics també com ells, per no abjurar, o fins que abjuren, amb un delit de venjança sense precedents en el segle jove que comencem en una democràcia occidental. “Abjureu, ens imposen, si voleu que us deixem sobreviure”, i aleshores ens imposen la vigilància, el 1984 d’Orwell, fins i tot el farenheit, ens amenacen, ens treuen els càrrecs, els noms propis, no diguem els diners que roben, amb una eficàcia que no havien demostrat mai a la feina, els últims cent anys. Hi posen tant de zel i tants recursos, que no reparen en costos, malgrat la precariet de vida d’una gran majoria que, alhora, els riu la gràcia i la inquisició que practiquen….

És el naixement del nou feixisme en aquest segle, dins una disfressada democràcia, espanya. Un llast democràtic, tant o més universal com aquella abjuració sobre la Terra i el Sol. Això és un tumor, que ara s’escampa contra l’honest Galileu i la ciència —ells no han renunciat mai a la inquisició, ni al franquisme, ni a la violència, ni al passat més tristot, i ves si la seua història en va plena). S’escampa i fa metàstasi contra la llibertat i les idees, el tumor feixista.

I una Europa governada per mediocres i falsos Galileus assegura que és un afer intern.