A missa, Francisco, paga penyora.
«Un detallet de no res, Francisco. I la medalleta, Isa, li ha agradat a la xiqueta?»
El sainet valencià és insuperable. Entre corleones i capones, polítics i empresaris de falset, l’altar valencià demana amb urgència del tribunal superior (?) valencià una sola cosa: la il·legalització del PP. Perquè si són corruptes i se’n desdiuen, que no accepten cap responsabilitat, caldrà aplicar la rasa basca.
Per adobar le pena, el pecat i l’abús de desvergonya, Francisco és de cos sencer a la romeria de Sant Pau, a Alacant, i la TV prou que ens ho passa per la cara: missa en directe de matí, missa en diferit de nit, Francisco entre relícaris, estampetes, l’altaret, interior i exterior de l’església, vestit de brussa, amb mocador, escapularis i bastonet de comfrare. Xe, el sainet s’ha transformat en un esperpent.
Punt 2, Canal Nou, la internacional valenciana, totes les televisions i ràdios locals retransmeten en directe la processó i la missa, dos, tres i vint voltes si cal, perquè els valencians puguen veure com d’afligit es troba el president valencià, apenedit, sorprés, dels regals d’aquell putot: vestits, coses no dites, coses que li vénen petites a la menuda, medalletes, el que calga mai no serà prou per afalagar un president valencià enmig de l’allau d’acusacions de corrupció, de martingala, de pandereta i plateret: Francisco, solament que et cal l’escala i la cabra per eixir al rogle a ballar. Vés, ximple, demana indulgències.
L’estratègia del PP és amagar-se davall la sotana de rectors, bisbes i pitjors bèsties encara no descrites: el linx, malgrat que aquella setmana de passió ja és polseguera llunyana, torna disfressat de salvador.
Ho va dir un altre intel·ligent de mena, Rus, que caldria traure els Sants, les Roques del Corpus si els cal, els de la Pedra, Sant Jaume, i els Innocents, i la resta de vicariets i acòlits, per protegir el PP de l’escarni.
Rosaris, processons, calvaris, misses, penitències, res no és suficient per netejar la imatge d’aquell jove que es pensava intocable, net, sense pecat original, com una marededéu virginal (qualsevol menys les de l’Alcúdia), però res no atura el purgatori, Francisco, res ni ningú no pot afuar més per tu: a la foguera, a la foguera, van cridant alguns peregrins del PP, escolanets, i un frarot foraster que, segons les llengües del verí, li la té jurada.
Ves que jo volia parlar de Sant Jordi, de llibres, d’autors, de roses, entre més invents moderns que semblen una tradició de centenars d’anys, però que no passa d’uns quants decenis. Amb tot, la festa dels llibres a Barcelona sorprén, impressiona. Malgat que les lectures en clau espanyola no suporten tant d’èxit alié.
Ara, aprofitats, cagaxufes i sanaporcs, sempre són inevitables.
Encara ara fan missa en el segon canal valencià de televisió. Pel mateix temps i els mateixos diners, no haurien d’oferir a ateus, agnòstics i descreguts, un altre espai idèntic? Total, allò sembla una bacanal de mitjans de l’església més que no un canal públic. Esperem que ningú a Europa no ho haja vist o ens haja identificat.
Protagonistes: Francisco Camps, en el paper de beato i amant apassionat. Àlvaro Pérez (el bigotis), en el paper de “xulapo” promiscu que vol beneficiar-se al monjo beato i amant.
Si no fos per l’aparició estel·lar d’Isa, la conversa sembla treta d’un guió de tele-novel·la amorosa veneçolana, molt addient per la semblança entre Veneçuela i València.
Què en pensarà l’esglèsia de tot afer amorós entre dos homes madurets i catòlics?
A mí m’agradaría saber allò de “lo nuestro…que és muy bonito”.
La política valenciana, el nostre govern i el partit que l’ostenta fan ganes de vomitar, de vomitar-li a la cara d’aquest president tan cínic com hipócrita, tan beato com fanàtic i mentider.
Jo sí espere que ho hagen vist a tota Europa, perquè vegen de quin peu calça aquesta gent que ens desgoverna. Perquè deixen de vindre a quedar-se a la nostra terra, perquè aquests politicastres corruptes pseudo-empresaris d’ocassió no els enganyen més (als estrangers i a nosaltres tampoc) i no ens òmpliguen el país d’urbanitzacions i colònies per a holandesos, alemanys i anglessos.
Espere que a Europa tinguen la mateixa percepció del País Valencià que la que ténen de la Itàlia corrupta de Berlusconni. Al cap i a la fí res no ens separa.