Ulisses20

«Quant de temps pot dir-se “sols el poble salva el poble” sense veure que en realitat volem dir “estem sols davant d’això”?»

L’article de Tina Vallés a Vilaweb, educar per a la catàstrofe, és un text que valdria de lliçó de filosofia per a un curs de secundària i de batxiller. Llegiu-lo. Sobretot, llegiu-lo unes quantes vegades, subratlleu-lo, feu-ne titulars d’algunes frases, apunteu idees… Passeu-lo als amics, als coneguts, als vostres mestres d’institut, als mestres d’escola, demaneu-lo a classe, passeu-vos-el, per les xarxes, l’enllaç, feu-ne còpies, porteu-lo als bars, als mercats, a les cooperatives, deixeu-ne còpies a les lleixes on CONSUM continua insultant els lectors valencians, sense oferir-los res en la llengua dels valencians, com si els valencians no sabérem llegir, només els espanyols…, deixeu-ne còpies a la perruqueria, al dentista, a cal carnisser, enganxeu-ne també en aparadors, a Ca Planes, entre els pollastres, en cases de ferreteria o d’electrodomèstics, perquè ens caldrà visitar-ne unes quantes en passar uns dies, porteu còpies també a la porta dels ajuntaments, a les brigades, als agranadors, fins i tot als bombers, passeu de llarg si a la façana diu UME o militars o caserna o coses semblants, aquests ni saben llegir ni en volen aprendre, però no us deixeu hospitals, centres de salut, deixeu-ne a la cadires buides, dissimuladament, a la farmàcia, a la porta de l’escola quan les escoles puguen obrir, ni us esteu d’esforçar-vos a escampar aquest text minúscul, petit, breu, tan gros, de tanta impressió, valencians. Així que si són valencians, porteu-ne també a les falles, als casals, als festers de poble, a les clavàries, a la porta de missa, si no són misses dites o porgades, deixeu-ne dissimuladament en els bancs, també als casals i ateneus, no us penseu que s’ho saben tot, aquests, n’han d’aprendre també, al forn, no us oblideu dels forns de pa, els de llenya, les drogueries, i sobretot a mercadona, perquè no repetesquen aquella pudor de sofre que els cou de les cues i banyes de foc, oh, els mercadona i alibabà.

«tenim unes 40.000 criatures afectades per la DANA (són dades d’Unicef i Save The Children), fa més d’una setmana que no solament no van a escola, sinó que viuen una situació dramàtica i incerta, envoltats d’adults tristos, desesperats, enfadats, potser han vist morts, potser han perdut familiars i amics, potser han perdut casa seva o l’escola, alguns han sortit al carrer a ajudar els adults, altres s’estan tancats a casa, els pares els volen protegir del desastre, però el desastre és darrere la finestra, el fang és el seu paisatge des de fa més d’una setmana.»

Llegiu, doncs, aquesta mestra que ens retrata el paisatge valencià de l’horta sud, d’uns quants pobles més de la ribera, de la foia de bunyol, de la plana d’utiel, en canvi que pobles a escassos quilòmetres, facen la vida normal, com si no ens hagués passat res, com si la vida pogués continuar igualment, sense glòria, sense pena: em lleve, treballe esmorze treballe dine treballe torne a casa, vaig al bar, em faig tres cerveses, torne, em gite… Milers de valencians ens ajuden sense parar, sí, però n’hi ha centenars de milers que només saben res per la tv, com si aquesta catàstrofe no els afectés gens, no els interessés per res, sí, les notícies expliquen que ha plogut molt, que n’hi ha hagut morts, que n’hi ha unes quantes carreteres tallades, que tenim un cabàs d’inútils a la política, els espanyols i els imitadors dels primers, els més inútils, tant se val pp com psoe, borbons com cabrons, tots en fan un i si poguérem triar democràticament, en un sac lligat i al barranc del Poll. Però no n’hi ha un sac prou gros per ficar-los tots.

Sí, llegiu Tina Vallés aquest diumenge davant l’arròs, als amics, a la família, de celebració, llegiu-la per beneir que tenim dignitat, valencians, i encara ganes d’aprendre de la vida i d’aquests sotracs no tan naturals. Desobeïu els fillsdeputa de la política i llegiu. I convideu els fills a fer-se bons lectors.