A delinquir, a Castelló, fabrilment.
A València, a Alacant, a les tres províncies…, que en diuen ells i els agrada de repetir i de mantenir com una estructura franquista que ha evolucionat tant com alguna escola de València, que encara manté allà a la façana l’aguilot franquista, al carrer Juan Llorenç. Ahir van fer festa grossa a Castelló, un miler de delinqüents que festejaven el retorn del padrone Fabra a la vida, després del transplant. Com el cànem bort, n’hi ha que no els mata res. Un miler d’imputats, d’acusats per frau, per prevaricació i excessos, desviaments de fons, amiguismes, a més de lladrocinis de caixes públiques, de cabals públics i tota la pesca. Tot això celebraven ahir a Castelló, consellers, alcaldes, directors generals, i el president dels valencians… Ara, si solament que en van reunir un miler, tampoc no devem tenir l’índex més alt d’Europa, pel que fa a delinqüents. La diferència, potser que significativa, tampoc no ho sabem, és que el nivell de delinqüència declarada, entre els valencians, és al Govern, als llocs de màxima responsabilitat, governs autonòmics, diputacions, ajuntaments, tot és ple de delinqüents, i els agrada de festejar-ho i esbombar la notícia a través del seu camalet de televisió de tercer ordre.
Però tu els veus aquells ulls, aquelles boques, aquells moviments de braços i de coll, entre alarmats i perdonavides, i t’exclames: l’exorcista, déumeu!
Ora pronovis.