Ulisses20

Els falangistes de la intel·ligència espanyola –Savater, Pombo, Azua, Boadella, Vargas, han escoltat els acadèmics francesos, que es neguen a reconèixer el dret a les llengües que no són seues, que voldrien expulsar del seu Estat i del món (són ètnics i volen netejar la no-ètnia, començant per la llengua). Aquests espanyolets acaben de passar a semis en futbol, han escoltat els acadèmics, el Senat francés de lliurepensadors i revolucionaris de la liberté, fraternité…, i ja comencen a tocar campanes, perquè saben que els mitjans afins, gairebé el noranta-cinc per cent, els faran ara la campanya gratuïta.

A València, segons l’últim estudi, solament el vint-i-ú per cent de la població parla valencià. Vull dir, l’afer sembla una neteja lenta, de substitució en tots els sentits. Calculada, diguem-ho, estudiada a base de no deixar fer una altra cosa que deixem-los morir-se, d’anar contra els parlants, contra els seus drets. Però a aquells botarates d’intel·lectuals, pseudofilòsofs i cagamànecs, es preocupa que el castellà recule, que puga haver-hi una sola ànima que no el puga aprendre.

Aquests sangoneres propulsors de l’ètnia majoritària, servoespanyols malgrat que molts tenen com a poc la sang contaminada de català, d’euskaldun o d’indi, no poden consentir la barreja, que han de fer sang contra la resta. I per això trien Madrid que els donarà altaveus que ens faran la col i els deixaran parlar a raig. Gratuïtament.

La mentida i l’insult és tan gros, que el manifest atempta directament contra catalans i bascos com a poc, i se’ls hauria de demanar responsabilitat, o millor, tornar-los l’insult: a l’inrevés, tenim gent tancada, multada, colpejada, a comissaria per fer ús de la llengua en no poques situacions.

Els pinxos, corbs de mala jeia, voldrien que totes les televisions foren espanyoles, que les llibreries solament tiguessen llibres espanyols, que les biblioteques solament que lliuraren llibres espanyols, que els cinemes solament que projectaren pel·lícules en espanyol, que les receptes de la farmàcia només estigueren en espanyol, que tota la premsa fóra exclusivament en espanyol, que la guàrdia civil solament que parlés en espanyol, que el rei borbó solament que parlés… Fins ací podíen arribar els desitjos provincians dels separatistes, deuen pensar.

Com poden ser tan xixarel·los, els malparits, i anar pel carrer tan tranquils, pensant-se que ens salvaran de la ignorància, de la incultura, o pitjor, del virus de tenir centenars de llengües en contacte que no siga la seua. Tanqueu-los, escopiu-los, poseu-los el morrió perquè tornen a casa de la mare tots plegats, a veure si, en tornar a parir-los, se n’adonen que Franco fa trenta-tres anys que és mort. O fa menys? Mecaguen la llet… Si els expliquem quins són els nostres desitjos…, seran malparits…