Un altre curs al sarró!
Realment és avui, ara mateix, l’últim dia de curs a primària i infantil, a València. Dilluns acabarà secundària, per bé que hagueren pogut tancar el mateix dia; total, si les avaluacions ja són fetes. Quan dic al sarró vull dir amb la feina feta, i el deure i la responsabilitat que fos ben feta, que senzillament és preocupar-nos de millorar cada dia, de tenir el goig de començar, d’observar què passa al món i com l’escola pot aprendre a interpretar-ho. D’aprendre de tants errors. Cada any, fotre. Per tot això fa il·lusió haver participat, un any més, dels aconseguiments de l’escola, de continuar compartint l’ofici de mestre. Ves que els últims dies són de complet estrés per als equips docents, entre avaluacions, informes, reunions finals, balanços, memòries i, encara, els detalls d’anar dibuixant com serà el curs següent. Tot aquest bull d’idees i d’esforços compartits, d’atenció a alumnes, de lliurar-los els últims consells, de pensar maneres perquè el retorn siga atractiu, de sentir-nos satisfets per allò que fem, de preocupar-nos constantment per l’educació, per la cultura i el coneixement, demostra el coratge de l’escola, i que els mestres, la major part dels mestres que es creuen allò que fan, són veritables herois. Per molts anys.