El Cau de l'Ós Bru de Taradell

No entenc la sorpresa ni la polèmica desfermada en els mitjans arrel de les declaracions que un militar feia ahir, tot coincidint amb el Sorteig de la Loteria del Ninyu. Vull entendre que és una qüestió d’ignorància constitucional per part de la gent que se n’exclama. I és que les manifestacions del subsdit subdit de Sa Majestat no van més enllà del que es recull en l’article 8 de la Constitució. En l’exemplar que em van donar fa anys en una visita escolar al nostre Parlament, el citat article diu:

"Article 8

1. Les Forces Armades, constituïdes per l’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exèrcit de l’Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d’Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l’ordenament constitucional."

He marcat amb itàlica la part que ens interesa. Queda clar, no? Si no s’utilitzen els mecanismes establerts per a la reforma de la Constitució aquesta no és possible i un Estatut, per molta Llei Orgànica que sigui, no pot actuar com a instrument de reforma constitucional.

És el marc jurídic que ens em trobat tots aquells que vàrem fer 18 anys després del Referèndum Constitucional del 78 i que van imposar a bona part de la gent que el va votar amb arguments de l’estil monarquia o dictadura? Coses de les transicions en països llatins suposo.

Un altre tema és si l’exèrcit pot actuar d’ofici (és a dir, per iniciativa pròpia), si l’ordre l’ha de donar el Govern, si és cosa del Rei (diuen que és irresponsable) o d’algun altre bon vivant improductiu (eps! que això de la classe productiva ja ho deia Paquito el del Aguilutxo, eh!).

En qualsevol cas, l’únic dubte és conèixer qui té la potestat per interpretar la Constitució i la constitucionalitat de qualsevol norma jurídica. En aquest cas, la mateixa Constitució regula la figura del Tribunal Constitucional per fer-ho. És el Tribunal Constitucional qui dóna el tret de sortida als tancs i als vaixells?

En qualsevol cas, és la Constitució, estúpid! (i perdona per l’expressió)