Els sindicats d’ensenyament diuen ‘Prou’ a Font de Mora
Ahir m’arribà la convocatòria d’una manifestació a València en contra dels plans de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana que, entre d’altres coses, ara proposa un nou invent per atenuar el fracàs de la seua gestió: el Pla Èxit. Això d’èxit no sabem si és escapada o, quina broma, prova de fer-nos creure en miracles.
La convocatòria m’ha arribat tard, i malgrat que m’havia fet el propòsit d’anar-hi, la visita al dentista m’ha tret les ganes i l’humor de moure’m de casa, i ves que no tenia res a veure amb les lectures de fa quinze dies (llevat d’un parell d’incorporacions noves, de cotxes, el percal era similar.)
El Conseller Font de Mora no troba qui predique en anglés aquella àrea que ell ha decidit de fer en llengua estrangera, no siga el cas que la democràcia, l’homosexualitat o l’origen de la vida, tres exemples que fan por, contaminen en excés l’alumnat.
El Conseller tampoc no vol facilitar que els xiquets valencians puguen estudiar amb major garantia la llengua del seu país: els nega de poder-ho fer de socarrel, evitant obrir més línies com reclama la Federació Escola Valenciana.
El Conseller no prioritza l’ensenyament, ni l’escola, ni els recursos necessaris per evitar que siguem un dels territoris amb major fracàs, amb pitjors condicions, o amb menys apostes pel coneixement (som per davall de la mitjana de l’Estat en inversió educativa per alumne.)
Solament faltava que el Conseller també tingués la culpa de la pujada de carburants, si és còmplice organitzador, amb el govern del qual participa, de l’invent de convertir els carrers de València en circuits urbans de cotxes que xuclen benzina com sangoneres.
S’imaginen els camioners de vaga impedint el pas i el desficaci de la fórmula 1 a València? Impedint les falles? Impedint les corregudes de bous? Impedint els partits de futbol d’Espanya? Impedint el pas als borbons?
No, els camioners impedeixen el pas dels desgraciats que, com ells, també paguem els preus abusius dels carburats, fa més de cinquanta anys que ho fem.
Tot això ha portat els sindicats a manifestar-se unitàriament contra el desficaci i el desgavell. Prou, és el lema, prou de desficaci! Sobretot perquè, parlant d’educació, ensenyament i escola, el desficaci que vivim i patim mereix cada dia una manifestació. Però aquesta ens ha arribat per sorpresa, sense gaire opció a planificar la nostra presència massiva.
A hores d’ara no he trobat cap mitjà que diga com ha anat la participació. POtser que ho ha impedit la vaga de camions.