Projecte Intercanvis

Avui som a Barcelona. Amb l’Empar i vint-i-quatre alumnes de sisé. Participem d’una jornada en directe d’aquest projecte, Intercanvis, que gestiona Vilaweb, Omnium i Escola catalana, amb l’objectiu de comunicar-nos alumnes i escoles dels tres territoris, de nord a sud del país. Avui mateix, coincidim a l’Alberg Pere Tarrés gent de València, d’Eivissa i de Palma. Coincideixen en una cosa, els xiquets-al·lots, tenen tanta il·lusió de trobar-se, de participar-hi demà a Terrassa com no podíem calcular. No sé què pensen que es trobaran, però els fa molt de goig ser-hi. Aquesta vesprada hem fet un petit itinerari, improvisat, per Barcelona. Ha vingut a rebre’ns el periodista Vicent Partal, director de Vilaweb. Ho dic d’aqueixa manera, professional, orgullosa, pagat de les paraules emprades, malgrat que hagués pogut dir una cosa ben diferent, en presentar Vicent, parlar dels anys de quan érem xiquets, gairebé de bolquers. Ell ho explica millor que no jo: vam nàixer a cinquanta metres l’un de l’altre, amb un any de diferència (això sempre m’ho recorda), i vam anar creixent plegats. Vam anar fent-nos plegats. Així que la’dmiració que li tinc, per amistat, i també professionalment, bé que hauria pogut portar-me a presentar l’itinerari d’una altra manera.
Hem començat davall la Porta dels vents, al port, escultura magnífica, magna, d’un il·lustre valencià poc conegut ací dalt, i allà també. Enguany, escola valenciana li ha fet un homenatge senzill, merescut sempre, a Godella mateix, a tocar del seu taller. De la Porta dels vents hem passat pel moll de Salvat Papaseit, i després pel Call, cap a la Plaça Real, per la Plaça Sant Jaume, les Rambles… Vicent va explicant breument als xiquets allò significatiu, breu, que ell bé que coneix els xiquets i sap que s’estan més per les curiositats, per les persones que van a munt i avall en una gran ciutat, gran per a uns infants que arriben del poble. Els mestres mateix anem amb compte de no perdre’n cap, entre tanta gernació de cares, tribus, personatges, reclamant-los una atenció que, ells no són ximples, no els cal: estan absorts de tanta sorpresa i el temps no compta ara mateix, almenys no en el sentit tradicional.
El Liceo, Colom, Monturiol, les Drassanes… Quedem per demà amb Vicent, després d’aquest recorregut improvisat i especial que, ells encara no ho saben, val més que no puc explicar ara mateix. Tornem a l’alberg, sopem, agraïdament, i després deixam anar els grups, els uns perduts en una superpantalla on apareixen els xicots del Chelsea i del Manchester, uns altres a les cambres, uns altres van i venen, es canvien, es muden, juguen a preparar una nit per ells ben especial. Demà serem a Terrassa, uns altres visitaran la redacció de Vilaweb i El Punt de Barcelona. Després pujaran al museu de la Ciència, al CosmoCaixa…
L’escola possibilita el goig d’aquesta experiència, unes poques hores de conhort i confort educatiu sens dubte, de passió pel que fem. L’escola i molta més gent que treballa a favor de projectes engrescadors.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *