Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
….. que ens cal democràcia i catalanitat.
Primer, abans no s’esveri algú i comenci a desdibuixar el què afirmo: que parli de catalanitat no vol dir que sigui ni essencialista, ni racista, ni 
xenòfoba, ni terrorista, ni estúpida, ni altres dels tòpics amb que hi ha qui ho relaciona, lliga, o embolica.
Les tres afirmacions del mig són evidents a simple vista, sobre la darrera espero s’accepti entenent que parlem d’estupidesa política, i a partir del què anoto i observem.
Sobre la primera, adreço al lector al Filòsof Ferrater Mora que ho explica molt bé. Explica molt bé que no cal fer servir el model d’essències per tenir caràcter, per exemple. I que per parlar dels catalans no necessitem ni aspecte immutable a compartir, ni altres trets d’aquesta mena, ni tampoc que desaparegui la resta del món, com sí els succeeix als del model espanyol, per exemple.
També resulta molt convincent en aquest punt un altre filòsof català que és prou conegut als meus apunts, i que tenim ben a l’abast, en Josep Maria Tericabras. Significatiu que en els dos hi trobi coincidència pel que fa al seu pensament en el tema amb un altre filòsof, en aquest cas un que en diuen és dels grans del segle XX, Ludwig Wittgenstein. I molt d’acord amb qui així ho defensa, això de ser-ne gran vol dir que certes coses no es poden pensar amb rigor si no s’atén al què ens assenyalen i han aconseguit amb el seu treball, entre altres coses.
Tornant a la coincidència, també la he trobada en la manera en que escriuen i se’ns adrecen. Clars, seriosos, obligant-nos a pensar, sense cercar i evitant que hom xaieixi. Si no et trenques les banyes, no els pot seguir, seria una manera de dir-ho.
En Ferrater Mora, que conec com a lectora, li ho trobo en l’estil, i en la manera en que et demana atenguis al què assenyala o del que parla. En Wittgenstein ho he trobat també en l’estil i maneres, obliga, i en algun lloc ho explicita, diria que com a requeriment de mètode i exigència. En el filòsof Terricabras, a més de les raons de confiança anteriors, puc afegir la coneixença com a alumna i com a ciutadana, aquí teniu força elements per a contrastar el què dic.
La història i actualitat del pensament, de la cultura, de l’art, de la música, de la humanitat n’és farcida (o plena?) d’exemples en aquest sentit. També n’hi trobem i en tenim d’altres menes, però.
Com els que es deuen d’haver dedicat a pensar en com disfressar el racisme i odi del PP cap a Catalunya i els catalans d’acusació de racisme i altres barbaritats cap a nosaltres, i convèncer, espantar, o el que calgui per aconseguir vots, entre altres difamacions que els hi he trobat només mirant un parell de notícies.
És per aquí que rondava, i escrivia, desfilant el que veig en aquesta presentació de la candidata del PP a la Generalitat de Catalunya. Notes que deixo per una altra estona, que el dia d’avui ja ha estat prou llarg. Un cop superats aquests temes, passo al què volia dir.
Que la situació política és decisiva no demana ja una justificació. Dissimuli qui vulgui i el que vulgui, que no li hem d’acceptar la discussió. És en aquest sentit que he pensat en CiU mentre llegia les declaracions i maneres en que el PP ha presentat públicament la seva candidata.
Que la situació és greu em sembla que tampoc no permet discussió. I nosaltres tenim a la contra l’èxit que encara tenen alguns tòpics i confusions en el tema dels nacionalismes, la història i la crítica política. També unes quantes desconsideracions cap a l’ésser humà.
Simplificant ara em pregunto: a quina vila, poble, país, estat, nació, etc., del món es permet un discurs polític de candidat a govern que declara públicament odi i idees xenòfobes contra qualssevol, contra qui sigui? I què no dir si a més la evidència és la pròpia experiència. Aquí ja no valen ni distàncies ni manca de visió o de capacitat d’acció, per exemple.
Ja sé que permetem discursos i pràctiques d’aquest calibre, però és perquè no atenim, ni atenem, ni afinem. I un dia o un altre hem de fer un pensament.
Pel que fa als catalans, ara el PP ho ha posat “en bandeja de plata”. En la presentació he vist un front polític contra els catalans i contra CiU que utilitza la xenofòbia i que difama. Entenc que és pels rèdits de la catalanofòbia i perquè deu calcular que prendrà votants a la coalició catalana.
De manera que CiU té requeriment electoral (d’accés al poder) de posicionar-se contra aquestes idees i pràctiques polítiques. A banda i com a previ té, compartida amb tothom (també els ciutadans), una responsabilitat política de plantar cara a l’estat. No sé veure altra manera de deixar descol·locat el discurs xenòfob del PP, i al que suposo es sumarà el PSOE i PSC, o ja podem donar per sumat fa temps. Cal tallar-ho de cop.
Haurien d’aprofitar l’ocasió. No sé Unió com ho té. Pel que fa a CDC diria que han d’actuar ràpid i clar a risc de quedar-se amb C de Caiguda (també del país) i havent d’abandonar per renúncia (ja n’hi ha prou de parlar de percepcions….., punts de vistes….., ideologies….., interessos….., etc. com a excusa) la D de democràcia i la C de Catalunya, o de catalanitat, com ho vulguem dir i ens hi trobem més còmodes.
Si no els convenço amb els arguments que presento, donat l’odi que traspuen només un parell de notícies sobre la presentació, i donat també que els responsables polítics en saben un munt més de detalls, tant de bo la presentació del PP els acabi de donar la empenta que necessiten.
…………………………………
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/51962
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/default.asp
http://www.directe.cat/article/sanchez-camacho-atia-lanticatalanitat-no-permetrem-que-el-catala-sigui-la-llengua-vehicula-16596
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3633384
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sílvia tens tota la raó.
El discurs del PP el posa en la exacta tessitura de les forces feixistes que van entrar a Catalunya per la força de les armes el 1939 i que l;’ any que jo vaig néixer- 1959- encara afusellaven gent a Montjuïc.
Per tant, el PP es un partit contra els ciutadans de catalunya, amb ànim de que la població s’ enfronti a partir de la llengua. Cal explicar molt be que significa l’ independencia i qui espolia a tots els que viuen al Principat!.