Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

23 de febrer de 2009
0 comentaris

…no fos cas que es pensés que la seva intoxicació és efectiva.

Fa una mica més d’un any em plantejava un Esbós de normativa del dopatge electoral. La idea era assenyalar uns problemes i exigències per les eleccions, i acabava amb aquests convenciments:

Pot ser els juntes electorals haurien de fer ampliació de personal i sanejament i canvi de les seves servituds.
Penso que és fonamental.

Sí, em sembla que el control antidopatge pot recollir prou bé alguns problemes amb la informació,
lligat amb quines són les consideracions que tenim sobre la noció de
ciutadania, així com els pensaments encara molt dominants sobre la
graciosa supeditació i dominació dels guapos (
guapos en sentit metafòric, s’entengui).

Tenint present coses com ara aquesta, aquesta (…no fos cas que es pensés que la seva intoxicació és efectiva.), aquesta (L’enquesta com a arma política.), i alguna més que fa ronda per aquí, mirava d’explicar al sr Raimon Obiols, en comentari a un seu article publicat a Crònica.cat, perquè em sembla un error la seva manera de ser progressista, i en derivada, la seva crida al vot “progressista” per les eleccions europees.

Error, vaig dir, i també perill polític, i poca serietat en encarar els problemes polítics, o en definir-se com a progressista. Que no en dona resposta ho podeu valorar si feu el seguiment.

Sembla ser que la crisi econòmica seria desencadenant possible de més virulència d’extremes dretes i moviments xenòfobs que poden accedir al poder. Per altra banda, com aquestos són l’escut del centre-dreta, i el centre-dreta intransigent i asocial és l’escut dels progressistes, per associació, uns i altres s’escuden allà mateix.
El que l’intentava explicar a Obiols, entre altres coses, és que aquesta manera de ser progressista no la hi puc acceptar, no la considero acceptable, i li explico perquè. Però respon amb embolic i més por, o directament no respon, diria. Tinc raons polítiques, de situació actual, del que considero exigència de millora de la democràcia i de la representació, de xoc amb actuacions del propi PSOE, el seu partit, i de principi de definició.
La situació política, sobretot en el cas que descriu, més que escuts i tantes disfresses, el que demana és disposar d’eines i estratègies que no permetin que hi hagi criminals que accedeixin al poder, i menys al poder representatiu. D’aquí deriva el que considero una prioritat de treball des d’un progressisme real. Que hauria de començar per no fer més hipocresia de l’actualitat i problemes polítics que tenim, i començar seriosament a deixar de tractar l’elector com a estúpid poruc que vulgui calmadors i papis que el guiïn.
Un altre detall per a no poder considerar-lo progressista és “la part que li toqui en la fabricació, ús i aplicació de
la llei de partits polítics (LEY ORGÁNICA 6/2002, de 27 de junio, de
Partidos Políticos). No és així com progressa una societat en un sentit
de progrés que jo consideri acceptable.”
I per principi no ho puc acceptar tampoc, perquè el no ser criminal no és garantia de ser progressista. També cal considerar aquí alguna inèrcia ximple sobre la idea de progrés, progressismes històrics i progressies.

…………………………………….
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/78614
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/123838
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/informacio2.asp?ID=19403
http://www.cronica.cat/tribuna-politica/Raimon-Obiols/Una-majoria-progressista-a-Europa-es-vital
http://www.cronica.cat/home.php

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!