Indústries i caminars.

Voldria remarcar una diferència que hi ha entre: 1) Fer una
acusació barroera. I 2) Fer una acusació de que una cosa es fa, es mira, s?utilitza,
etc., de manera barroera.

Fa temps persegueixo com explicar una sèrie de problemes que
veig en el que vaig anomenar acusació barroera d?idealisme. Que bàsicament es dona
quan es tracta d?acusar a algú de provocar mals al món per parlar sobre coses
que van malament en el món. I una cosa que vull assenyalar és que aquesta qüestió
és diferent que una acusació d?idealisme barroer.

La cosa és complicada, perquè amb el què em trobo normalment
és amb una acusació barroera (seria un cas del punt 1) que es fa des d?una postura d?idealisme barroer (seria un cas del
punt 2).

Des d?un idealisme barroer s?acusa algú de generar realitat
en atendre, parlar, parar atenció, denunciar, etc., determinades qüestions. I s?acostuma
a amanir amb la frase: ?Si tu no en parlessis, això seria invisible.? I d?aquesta
manera es pretén donar culpa (com?), a qui en parla, de provocar mals al món.

Aquí jo faig acusació d?ús barroer del què el idealisme ens posa
davant, per part d?algun que vol acusar a algú que ?molesta?. Així ens ho
presentem sense escandalitzar-nos. I ens quedem aturats davant frases com ara: ?Si
no en parlessin seria invisible. Això ?deu voler dir? que podem obviar-ho. No
em vinguin amb problemes?.

Es veu més clar si pensem en una situació com aquesta, ven
propera. Tenim que, quan passen coses com l?assassinat d?un periodista, la
persecució d?un pensador, artista, etc., ho noticiem al costat de la frase: ?Era
molt molest per al govern, o per a determinat grup de poder, etc.? I al costat,
i diria que aquí neix una confusió grossa, de seguida arribem a acusar a l?assassinat d?idealista.

Tenim ven a prop el crim a Anna Politkóvskaia.
I diria que no hauríem d?obviar els problemes que ens mostra aquests fets, i
tampoc les coses que ens aclareix. Penso en coses com tot el què deu haver
patit aquesta dona, i massa persones. I que te a veure amb el què intento
explicar avui.

De moment seguiré donant voltes a com ens ho fem per a
acusar algú d?idealista pel fet de parlar de coses simplement perquè algú no en
vulgui parlar. I, fixant-me en el cas d?Anna Politkóvskaia, miraré com ens ho
fem per a creuren’s que si no atenem a un problema, aleshores aquest desapareix.
Com ens ho fem per a acceptar aquest maltractament del món, i de la dignitat
del periodista.

(24- 10- 2006: Xavier Muntanyà ens explica a Mail Obert algunes coses interessants sobre periodisme i dignitat.)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!