Ulisses20

Una colla de forasters, en som catorze, en un poble d’uns pocs centenars és una notícia que no triga a escampar-se: ‘Vosaltres sou els de la casa rural’, ‘Demà donem pa’, De Bétera?, ací n’hi ha molts que van fer-hi la mili’, ‘Aqueixa casa està molt bé’, ‘És una casa tota nova, no van salvar ni les parets’, ‘És feta amb molt de gust’, ‘A Traiguera són festes, si voleu baixar’… Sense cercar-ho, la gent ens explica açò i allò, se’ns ofereix per si necessitem res, la pernilera, per exemple. D’entre les anècdotes, trie una perla graciosa molt mediterrània. Els Taviani farien una bona pel·lícula.

‘El tractor que hi ha a la redona d’entrada del poble? Una burla política!’, ens explica algú que sap de què parla. Segons la narració, en les penúltimes eleccions municipals, el PP de Castelló els va oferir, si guanyaven, de fer l’escola nova i més regals a l’estil que ja coneixem. Ara, havien de traure el tractor que hi havia a l’entrada del poble, regal d’un prohom del poble que, a Castelló, els semblava massa d’esquerres i massa republicà (em guarde el nom, però havia estat alumne del mestre Porcar). El tractor compensava l’hamet que la Diputació de Fabra havia oferit prèviament a les eleccions: els havien adobat la carretera que puja de La Jana. Però els veïns de Canet no van traure el tractor, i el PP no va guanyar les eleccions municipals(no sé què va fer més mal). Així que els xiquets encara no tenen escoles noves, i el poble es va quedar sense els altres regals promesos.

El tractor és un símbol (no parle de l’estil, ni del color). En un poble petit, aquella màquina és la resistència de l’un costat, la burla de l’altre. Com el Poll i la Figa, les dues bandes de Bétera en els anys trenta del meu poble. La rivalitat que dura i s’eternitza a molts pobles valencians. Malgrat que som al segle XXI, si ets d’un color dels que no governa en els àmbits de decisió (Diputacions i Generalitat) ho tens cru, malgrat la coherència i la dignitat de la resistència.
La història bé mereix un dels Taviani, almenys.