Canet lo Roig
Som a Canet lo Roig. Hem sopat i ara tenim davant nostre la vall. Som en una casa fantàstica, preparada per a molta gent, amb una cambra gran, de finestrals a la plana del Maestrat, tan cuidat que sorprén de veure un tros de país ben conservat: un paisatge d’oliveres, d’ametllers, d’hortes (menys), i de més oliveres que s’escampen més enllà que no abasta la nostra vista. Demane als xiquets que és la primera cosa que els ha impactat… Roser diu que li ha agradat conèixer el poble, la plaça –quan hem arribat hi havia mercat, unes quantes parades al voltant de la font dels lleons, que ací diuen de Sant Miquel.
Amb la melodia ‘Quan un home estima una dona’, hem conegut uns xiquets del poble, Josep, Andreu, Marta, amb els quals els nostres han jugat a futbol a la plaça de l’Ajuntament. Els altaveus escampen el pregó, i de nou la melodia, un partit de futbol contra el Borriol i un altre missatge que ara no recorde. A la vesprada hem baixat al poliesportiu amb els xiquets, juguem però, ai, ells sempre acaben enfadats. Hem sopat i hem gaudit de l’espai que ens acollirà quatre dies, el Trull, a Canet lo Roig, el poble del mestre Antoni Porcar, malgrat que solament que va ser-hi dos cursos.