Ulisses20

El país ofereix grans paral·lelismes, per contrast. Hi ha valencians emprenyats, però no tenen representació directa enlloc. N’hi ha catalans emprenyats, que després de diumenge són més llufa que fira. Hi ha el desastre de la pista d’Ademús, l’artèria que enllaça València amb l’interior, i carreteres secundàries de tercera, però això no castiga la majoria absoluta del pp, al contrari, els dóna ales per a volar. Hi ha el desastre rodalies(al nord i al sud), que tampoc no castiga el PSC, al contrari, els dóna ales per a volar. Podem explicar molts exemples que, en qualsevol situació moral, d’anàlisi fred, provocaria un daltabaix. Però no. De cap manera no passa res, ben al contrari: al nord i al sud, malgrat que contraris en una cosa, governen ara mateix amb més suport, amb tot el suport. Tenen tantes coses en comú, (el PSOE al nord i el PP al sud), que res no els trau convicció en la victòria aclaparadora sobre la resta: tots dos creuen en una idea d’Espanya única, sòlida, sense escletxa, i això els dóna ales.

Els de la queixa es queden muts, pelats o erts. I cap a casa si no volen agafar la grip. Malgrat les grans manifestacions pel dret de decidir, malgrat els quaranta-tres morts del metro, malgrat que el Prat és propietat de qui és… (i la Rambla, i la Plaça Catalunya, i Montjuïc). Al nord i al sud, qualsevol decisió passa per Madrid, aquesta és la gran victòria de PSC i PP. No hi ha més vares de mesura, ara mateix.

Els matisos?, d’acord, la llei de dependència, la LOE, un tira i arronsa més o menys, l’església, la pensió…, almoines. En els temes fonamentals, les eleccions de Catalunya i de València i de les Illes, ells ja saben que són grans decisions d’Espanya. Ací convergeixen, malgrat els estatutets català i valencià (malgrat els catalans i els valencians).

Quaranta anys per a la llibertat? Potser que em quede curt, si no ens posem a la feina ara mateix. Amb optimisme.