‘La llengua és la nostra identitat.’

Ho va dir Diego Gómez en un discurs afònic (els refredats no perdonen ni els presidents més entusiastes) en la Cinquena Nit que Escola Valenciana organitzava per presentar les Trobades 2008, aquesta vegada a Godella, l’Horta, en un pavelló esportiu farcit de tecnologia, pantalles, un o dos Iphones i un public lliurat a festejar l’esforç de milers de mestres i milers de xiquets i pares que confien en l’ensenyament en valencià.

‘Cap pas enrere, després del que hem avançat en aquests darrers anys’, assegurava amb rotunditat des de la trona, en pantalla gran el màxim representant d’un col·lectiu de mestres entusiastes, seleccionats d’un grapat que, durant el dia, fan de mestres a l’aula i, a partir d’una hora, van i venen, organitzen, planifiquen, viatgen, decideixen i es deixen literalment la pell i els diners propis (tret d’algun ajut puntual, no hi ha grans inversors), per arrosegar un moviment de futur (la llengua és futur, el valencià és futur).

‘A l’escola estem preparats per afrontar-lo com cal, el futur.’ Gómez també feu referència a Jaume I i a la commemoració de vuit-cents anys del primer estadista a favor nostre. No n’hi ha gaires. No n’hi ha hagut gaires, a favor nostre, en la història que ens ha tocat de viure als valencians. Entre els lliuraments i els balls (la mesura no va ser adient), un moment emotiu per rebre Andreu Alfaro entre les paraules corpreses de Rosanna Pastor.

Llaor a l’entusiasme i a la capacitat (que no em quede coent): mai tants mestres, i tantes famílies, agrairem prou a uns quants organitzadors i motors arreu de les comarques valencianes. VG al capdavant.