Finlandesos, els valencians!

Gairebé el trenta-cinc per cent de valencians no aconsegueix el títol de graduat de secundària. València té un dels índex més alts en fracàs escolar (dels països que tenen els estudis mínimament reglats, naturalment). El govern de Camps, Rambla, Gonzalez Pons, Rita Barberà i el seu estelar conseller d’educació, Alex Font de Mora, prohoms sens dubte de la formació i l’estudi, s’han negat a participar de les proves PISA per ocultar la realitat valenciana als valencians. A Europa, aquests pardals, no enganyen. Allà saben què fem i com ho fem: pel que fa al jovent en edat escolar, fracassem més que ningú.

Som el país que menys invertim en educació. Som la part d’un país que té una gran proporció d’alumnat en barraques prefabricades. Som l’únic país que té un govern que criminalitza la seua Universitat o que castiga associacions culturals, a canvi de promocionar-ne o de subvencinar-ne de neofeixistes. Encara més, tenim un govern valencià que nega el pa i l’aigua al moviment més compromés per l’escola dels seus: Federació Escola Valenciana. Tot aquest programa tan exemplar no és casual. L’acció és premeditada, conscient contra els valencians mateix. Per això, cal dir-ho sense embuts, una política que no actua sinó amb premeditació contra l’escola, és feta a base d’indecència i de mentida. És feta per polítics indecents.

Els resultats no enganyen.
Ens gastem els diners en equipaments superflus, fins i tot en despeses de luxe, amb la intenció de convertir València en Las Vegas: un espai de joc i de barques, de xulos i de putes, de cotxes de rics, d’avingudes a la mar de vertígen, tot això sota la mirada atònita de no pocs observadors que s’agafen el cap de veure què passa; ho fan a la manera de toc de xafarranxo que campa amb impunitat. Sense embuts, tenim un govern de pornografia. Aquells cares venen a dir: això ho paguem naltros i ens ho mengem naltros. I ací, tots aquell semidéus de jutges no obrin la boca per res.

No cal dir que la despesa del festí és a càrrec dels valencians. No passa res. Som uns fracassats però el luxe ens priva, i la indecència, i la pocavergona. D’una altra manera no s’entén l’última de les decisions, que ratlla la follia: organitzem el Primer Congrés mundial d’educació (ho diuen d’aqueixa manera, amb aital pretensió). Conviden gurús d’Amèrica, d’Anglaterra o de Finlàndia, que duran tres dies d’abril faran circ i faràndula al palau, a l’ajuntament i a visitar l’albufereta, a canvi de pagar, els mestres que vulguen assistir-hi, més de cinc-cents euros. Naturalment, com que és a la València del pp, el congresset serà en castellà.
Per dissimular l’efecte fracàs, deuen pensar.

13 pensaments a “Finlandesos, els valencians!

  1. I tanmateix és una conseqüència d’un país amb excessiva dependència acomodada dels criteris polítics interessats dels països veins que ens envolten amb una total vaga de recerca de cohesions internes i externes des de uns criteris politics propis i es menegen en posicions forçades des d’ambits externs de un espitjat pancatalanista radical i un espitxat espanyolista radical sense cap ni mans i criteris politics de cohesió propis més adients a l’evolució per a partir de la base de la situació antropologica i socio-política actual.

    Al contrari que les Universitats Finlandeses que no depenen del criteris politics dels països veins escandinaus com Suècia o els pro-eslaus de la seua història recent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *